Parir-se.
Enviat per eulalia el
” És un part molt llarg…”, em va dir la mare d’en Borja, amb una cara entre la acceptació i la resignació quan li vaig comentar que a vegades patia per la Mar, la meva filla que viu a Londres.
T’ho pots creure que aquesta frase porta deu dies ballant dins del meu cap ? Apareix en els moments que més la necessito, s’ha convertit en el meu mantra, fins que he entès el seu significat profund, ” és un part molt llarg”. Durant vuit anys, vaig parir cinc vegades, vaig donar la vida als meus fills, ara ja són grans i cada cop que fan algun pas, per més petit que sigui, em mouen per dins, sacsegen el meu sistema de creences, valors i emocions, a vegades em provoquen alegria, d’altres dolor i patiment, ” és un part molt llarg”. Jo he parit als meus fills, i ells constantment provoquen que jo em pareixi a mi mateixa.
Llavors recordo quan donava a llum i prenc consciència que la vida, en realitat és l’art de parir-se a un mateix en cada moment, situació, relació i experiència. Venim de l’Amor més pur, la nostra essència és l’Amor i anem cap a l’Amor i pel camí, aprenem a tenir por, allunyant-nos de qui som. La vida és el procés de parir-nos a nosaltres mateixos en qui som de veritat, l’art de transformar els trocets de por escampats, per integrar-nos de nou en l’Amor. Cada persona que entra en contacte amb nosaltres ens regala la oportunitat que necessitem per parir-nos a nosaltres mateixos, per a donar a llum la nostra ànima.
Per experiència sé que un part és un miracle que es pot viure desde el drama i el dolor, desde el estar adormida i anestessiada o desde la meravella, consciència i acceptació. Jo vaig escollir la consciència, va haver moments que el dolor semblava que em trencava per dins, com també és cert que quan m’hi entregava sense lluitar-hi en contra, la vida s’obria pas de forma natural i pacífica. Un part és un gran Sí, sense condicions ni excuses, sí al dolor , sí a la vida.
Quan hi ha moments en que “sento dolors de part”, m’hi entrego sense reserves, excuses ni condicions, perque sé que estic visquen el miracle de donar a llum la meva ànima.
I tu, com vius els teus propis parts?