Heroi i heroïna

” És la tercera volta, saps què? ens quedem aquí, quan torni passar, perquè tornarà a passar, ja se’n adonarà”, va dir entre enfadat i divertit el meu germà.

Encara em fa somriure la escena, fa uns 25 anys d’això, la meva germana Mireia tenia unes regates internacionals a algun llac de Suïssa i vam aprofitar la ocasió per anar-hi de vacances tota família. Com que érem tants vam agafar dos cotxes, el meus pares davant amb el seu i els fills darrera, amb el nostre. A les deu de la nit vam arribar a la ciutat italiana de Como, vam topar-nos amb una rotonda i com que el meu pare no sabia el camí, ni tampoc preguntava, va començar a donar voltes a la rotonda com una mula a la nòria, i nosaltres darrera. A la tercera volta vam parar, després d’unes quantes voltes ell també ho va fer, llavors vam decidir entre tots el camí a seguir.

Ahir em va venir aquesta historia, per mostrar-me una cosa important, a la vida hi ha dos camins, el de la acció i el de la no acció. Jo com a bona filla de la meva època he escollit el de la acció i no podia entendre quan em parlaven de quietud, silenci i no acció, ” quina rabia, no saps de què va la vida!”, em deia convençuda que el meu camí era l’únic correcte. Treballar, treballar, treballar, activitats i més activitats, acció i més acció, com una mula a la nòria! he acabat sovint esgotada i el que és pitjor, sense alegria. I sí, era correcte, també he après que en la vida, tot és correcte, però no és l’únic camí. Per a ser homes i dones complerts, el camí de la acció o el Viatge de l’Heroi com a mi m’agrada anomenar-lo s’ha de complementar amb amb l’altre: la visita de la Deessa, és el nom que a mi m’agrada. De fet no és cap camí ja que no hi ha enlloc on anar, perquè en realitat tot és aquí, només fa falta la quietud i silenci necessaris adonar-se’n i que la Deessa o la Saviesa o l’aspecte femení de Déu ens visiti, i només rebem la visita quan sóm a casa, quiets, en silenci i receptius.

He fet un munt de Viatges de l’Heroi, he sentit la crida del’ànima, m’he posat en acció, he superat mil proves, he lluitat contra dragons, he vençut el cant de les sirenes, m’he endinsat a la foscor de la cova i he tornat a casa victoriosa i transformada.

Ara m’estic quieta, en silenci i es braços oberts i permeto que la Deessa, la intuïció i el Deu/Dona em visiti, m’ompli, em parli, em permeti discernir, m’ensenyi els misteris de la vida i de la mort, i reconnecti amb les arrels i em recordi qui Sóc de veritat. Deixo anar l’heroi que creia ser i també deixo anar l’heroi que volia arribar a ser.

Començo a sentir que finalment m’estic completant, com a heroi viatjo cap a Déu, com a heroïna, la Deessa viatja a mi.

I tú quin camí esculls?