Visca l'Escola Sinera!

*Escrit per l'acte de celebració dels 10 anys de l'Escola Sinera per intervenir en nom de l'AMPA i les famílies de l'escola.

Els records s'acumulen al intentar revisar i endreçar aquests darrers 10 anys del que ha estat l'arrencada de l'Escola Sinera. Pels pares i mares, les famílies en general -tant si sou a l'escola o ja l'heu deixat- han estat deu anys cabdals de les nostres vides (no ho podré explicar millor del que ho han  fet els nostres fills i filles -els qui enguany fan 10 anys-).

La nostra escola han viscut d'una manera molt directa els sobtats i sorprenents canvis de rumb que s'han succeït en aquesta intesa primera dècada del SXXI. 

El primer record és per l'escola Cassà i el seu tancament sobtat. Això passava els mateixos dies que els soldats nord-americans ocupaven l'Irak i al món s'encetava un nou conflicte bèl·lic que duraria vuit anys. Internet ens acostava al món i cada cop era d'ús més general.I Espanya ja era -o estava a punt de ser- una de les principals economies del món... 

Les famílies que havien participat activament a trobar fórmules per mantenir l'escola Cassà -agrupant-se i constituïnt una cooperativa amb els mestres- no van llençar la tovallola. Aquests dies -d'ara fa10 anys-  mentre començava el darrer trimestre escolar, anunciada la decissió de tancar el Cassà, les famílies vivien amb incertesa i neguit quina seria, el setembre vinent, l'escola dels seus fills.

El sistema públic d'educació va entomar-ho i el nou curs va començar a les mateixes aules de l'edifici on durant 100 anys s'hi havia allotjat una escola religiosa -malgrat el mandat laïc de Joan Baptista Cassà que havia fet un dels legats econòmics que l'havien fet possible-. Naixia la segona escola pública d'Arenys de Mar.

L'Escola ha viscut en un creixement constant des del seus inicis. No ha estat aliena del creixement demogràfic i el moviments migratoris dels darrers anys.  I el nucli inicial de famílies van anar convisquent amb les noves que arribaven cada curs i s'incorporaven al ritme de l'escola. Un fet que podia ser entès com un trasbals era entomat com un repte. 

El primer pas important va ser de deixar el cordó umbilical amb el Joan Maragall i seguir el camí sols -famílies i el nou equip de mestres- I immediatament el nou repte d'un nou edifici amb tots els serveis necessaris i d'acord a una escola moderna. 

Disposar dels terrenys per la nova escola va forçar la urbanització de tot aquest entorn del Bareu, que eren rials i horts -i avui segur que enyorem-. No hi havia altres indrets i, sense manies podem dir que,  l'escola també va aprofitar el boom immobiliari. I varem tallar just.

Fer l'escola va portar molta feina als regidors i regidores de l'Ajuntament d'Arenys -alguns sou avui amb nosaltres- i cal agrair la dedicació i l'esforç realitzat. I, especialment, la sensibilitat que van tenir de treballar conjuntament amb les famílies i els mestres que volíem aconseguir la millor escola -quan ja es començava a escoltar que els pressupostos no arribaven-

Varem tallar just, i el setembre de 2010 el curs va començar en aquest nou edifici, per molts ja es l'única referència -encara que, els que enguany fan 10 anys, segueixen recordant amb enyorança la pineda del Cassà-. 

El nou edifici ens ha donat identitat. Ens ha fet créixer i reforçar en el nom d'Escola Sinera. Si vàrem néixer al Cassà, ara i aquí, hem començat a caminar com a Sinera. 

I just ara, que ja som grans, que ja tenim deu anys (i anem a 4t) ens toca ser conscients del nou canvi de dècada. Els analistes diuen – i repeteixen- que les coses no tornaran a ser com abans. Quan ho sento penso que no hi fa res -hi ha massa coses de les que hem viscut que no m'agradaven-. 

Som conscients que les coses no són fàcils i que la situació econòmica, en general, i en especial a les famílies es complicada i difícil. Ho hem d'encarar i la millor manera de fer-ho es fent pinya.

Conscients d'això, els darrers mesos, hem estat treballant per organitzar-nos des de l'AMPA per treballar més intensament amb tot l'equip de mestres. Per reforçar-los en totes les mancances que puguin tenir. Ens hem posat a treballar en l'adequació dels espais de l'escola -en especial els patis- i també en buscar els millors sistemes de reutilització de llibres, la despesa de material escolar o nous serveis per totes les famílies. 

Algunes d'aquests nous projectes han arribat per l'oferiment de pares i mares. O, senzillament, algunes demandes de nous serveis s'han pogut fer perquè, justament, hi ha hagut aquesta iniciativa... O sigui que us convido a ser actius, compartir idees i propostes i organitzar-nos per portar-les a terme. 

Agrair d'una manera especial a tots els pares i mares que, durant aquests 10 anys, han estat treballant i dedicant el seu temps a l'escola -tant des de l'AMPA com des del Consell escolar-. Que avui estiguem aquí també és gràcies a tots ells!

Al capítol d'agraïments, tot el reconeixement a l'equip de mestres. L'actual claustre de mestres i tots i totes els qui han passat per l'escola. Moltes gràcies per la feina que feu cada dia. I reiterar que som al vostre costat! Perquè teniu la sort de treballar cada dia amb el nostre bé més preuat i perquè creiem en una escola viva i transformadora que formi ciutadans lliures i amb sentit crític.

Per això, estem junts, en la reivindicació d'una escola catalana i pública. I quan el nostre model d'escola està essent objectiu d'importants retallades també ens hem de mobilitzar per defensar-lo. 

Als polítics us demanem que convertiu l'escola i l'educació en prioritat social i política, és la forma de lluitar contra les desigualtats, en favor de la cohesió, i fer-nos sentir que formem part d'una comunitat.  

A tots i totes, per molts anys! I visca l'Escola Sinera!