Jo ordeno!

” Jo he escrit. Sóc independent i visc a la ciutat”, va dir la meva filla gran Mar, quan li va tocar el torn, ” a sota escriu: Això o una cosa encara millor”, li vaig suggerir.Fa un parell d’ans vaig fer un taller de coaching, la Mar llavors estava despistada, dispersa, confosa i fins i tot trista. Per això va venir al taller, per a posar direcció a la seva vida, claredat i pau a la ment i retornar la alegria al cor.

Divendres parlàvem per Skype, ” Te’n recordes Mar del teu propòsit? Fa un any i mig que el vius. Ets totalment idependent i has viscut a Edinburg, Kent, Londres, has estat a Paris, Grècia ara te’n vas a Oslo i dius que passat l’estiu te’n vas a treballar a Australia”.

“Jajajajajajajajaja! Que fort xaval… ara me’n adono. Saps? També vaig escriure que volia aprendre una llengua estrangera i ara parlo anglès com si fos català! Jajajajajaja! I també vaig posar que volia viatjar!! Uau, i no paro!!”.

Viure els somnis és apassionant, menys que això no ho hauriem de permetre i prendre’n consciència per a agraïr-los és l’imant per atraure nous miracles. L’Univers és generós, només espera que nosaltres donem la ordre per a posar-se en marxa i que tot el caos s’ordeni i organitzi per a que nosaltres visquem el nostre somni o una cosa millor, és clar.

La Mar va tenir l’entusiasme de ordenar el que ella somniava amb convicció i fe, que no és el mateix que pidolar, desitjar o necessitar. Llavors tot es va posar en marxa per a donar compliment a la ordre. A partir d’aquí va venir potser la fase més desafiant que és la de deixar-se portar pels esdeveniments que et condueixen cap al somni. Per a ella va significar el coratge de traslladar-se de país, aprendre un nou idioma, enfrontar un munt de experiències, algunes d’elles bastant desagradables, i malgrat tot seguir endavant ferma, perseverant i canviant en ella tot allò que la impedia viure el seu propòsit.

I el que és important, la Mar no ho va fer sola, ” Demana que un àngel t’ajudi a buscar una casa nova i una feina que et convingui! No ho vulguis fer tot sola!”, li deia quan em trucava, a vegades desesperada perque les coses es complicaven. I ella ho feia amb fe, alegria i convincció.” L’àngel que m’ha tocat és un gandul! No trobo casa ni feina!” protestava. ” Tu continua demanat ajuda, deixa que el cel treballa per a tu, segueix endavant i confia!”, li deia.

Ara dona les gracies per la casa que on viu ” Ni t’imagines, estic al millor barri que podia imaginar i la casa és un somni!”, em dia l’altre dia. ” Ho veus tòtila”.

Tot és bastant senzill en realitat, el problema és que no hem après a ordenar, merèixer, permetre, confiar i el que és pitjor, volem fer-ho tot sols. La clau està en ordenar el que somniem desde el cor, amb un sentiment profund de mereixement i confiança i el repte és permetre que “algú més” treballi per a nosaltres per al nostre bé més elevat, mentrestant cultivar la humilitat i flexiblitat de transformar-nos en la persona digna de viure el somni.

No es tracta tant del que aconseguim, sinó de la persona en qui ens convertim. No es tracta tant de treballar i esforçar-nos fins a esgotarnos, sinó de posar al cel a treballar per a nosaltres.

I tu, vius els teus somnis o anheles una vida de somni?