El cas de ca l'Estudiant
Enviat per @miquelcolomert el
Surto de casa i enfilo Riera avall cap a l'Ateneu. No trigo, però, ni dos minuts a topar-me de cara amb la sorpresa del pas interromput per un afrós obstacle que estreny, i de quina manera, la via pública. Sí, pública. Obstacle públic en forma de futura, però ja molt propera, terrassa al servei de beneficis privats. La terrassa de ca l'Estudiant. Espai Gastronòmic al bell mig del carrer, perquè t'hi entrebanquis. Escandalosa terrassa. Espantosa. Igual que espantós i escandalós em sembla que s'hagi permès una cosa així i que, per tant, s'hagin concedit els permisos que fan al cas. Segurament no deu servir de res denunciar-ho, segurament. Però suposo que deu ser lícit pensar que alguna cosa fosca i potser inconfessable deu haver succeït per a una tal invasió d'espai públic. I potser també algú podria dar-ne explicacions, no ho sé. Perquè emprenya, i molt. A banda que queda lleig, la veritat. Molt lleig i d'una absència total de gust. Una merda, vaja. Una merda grossa com un piano. El dret de guanyar-te la vida no té res a veure amb el fet d'envair l'espai dels altres tal com és aquest el cas. I l'exemple és just al davant mateix, a l'altra banda de la Riera, on hi ha exactament tres indrets, tres, de terrasses que per a res no alteren les dimensions destinades al pas de les persones. Dubto que serveixi de res haver-ho dit. Ja fa temps que cap mena de poder, ni tan sols el local, no m'inspira ni un sol bri de confiança. I, mentrestant, lletjor, molta més lletjor. I vés a saber si no es tracta també de corrupció que, com se sap, no és tan sols afer d'aquesta vila de l'ànima. I no puc evitar de demanar-me què hi deu haver, darrera d'aquest nyap.
