Nòmada Trio

Concentració interior, allò que ja no se sent en música, jo no entec de tecnicismes, tant sols sé com m'arriba.

Família, amics, tot flueix dins del escenari d'un petit teatre. L'ordre es meditat i treballat, totes les veus i les notes dels instruments et transporten a un altre mon (i en el meu cas no tocar de peus a terra fins l'endemà)

Hi ha una sensibilitat extrema portada a fer bona música. Que s'ha de dir dels estris, guitarra, percussió, piano, vent, castanyoles, el só amb la veu de la Noemí, el carismàtic David que passa d'una realitat a la seva realitat.

El Punt de la Pat, fada d'un moment d'expressió corporal, i tots el músics que entren i surten participant tota l'estona amb una senzillesa molt tendre. Creativitat amb classe, simpatia entre amics. La timidesa de la Mariona que jo saltaria al escenari per acaronar-la. Tots el que i participen coordinen perfectament envolats a la vegada de la seva música que porten dins, perquè es així que ets artista. El fet d'arribar a la gent d'aquesta manera d'expressar-se que no es gens fàcil d'aconseguir.

Innovadora, jove, fresca, amb un vitalisme que ens uneix a tots.

GRÀCIES DE TOT COR.

Miriam

PD.: Anècdota d'un dia de sol. David t'agraeixo que facis tant propera la música fins al punt de que els infants i la canalla deixen les seves bicicletes i es senten al teu voltant a veure com toca's i canta's a la placeta d'Arenys de Mar. Això David te molta importància.