Mirar amb altres ulls

” L’últim que esperava era veure el sol…si m’ho haguessin dit fa deu minuts, no m’ho hagués cregut….”

Havia passat la nit del lloro, dins del cotxe, a l’aeroport de Bérgamo. La nit anterior em va ser impossible trobar cap hotel, la boira era molt espessa, tancada i no em permetia veure la carretera, mig nevava, el cotxe marcava reserva desde feia més de mitja hora. Entre la boira i la foscor no trobava cap benzinera. Com més voltes donava buscant-la, més benzina gastava, ” encara em quedaré tirada aquí mateix….”.

Finalment enmig de la boira va apareixer ben gran el cartell de l’aeroport, ” aquí sí que hi arribo, m’hi quedo a dormir, que demà el vol surt a les sis i amb la tonteria encara el perdré, ja n’estic farta de donar voltes, no hi veig tres en un burro…..”. Vaig passar la nit com vaig poder, tapada amb l’anorac, era el mes de desembre i feia un fred de mil dimonis.Per tant, veure el sol brillant en un cel blau i net, era la última cosa que esperava després de la nit infernal que vaig passar.

Molt sovint m’atrapo en una boira espessa i tancada que m’impedeix la visió, dono voltes i més voltes com un hamster a la nòria dins la gàbia. Quan me n’afarto, recordo que tinc una altra opció, agafar alçada i prespectiva, llavors la meva visió s’amplia i puc sortir de la nòria i de pas, de la gàbia.
Podem escollir veure la vida a través del ulls de la nostra personalitat, del ego i de la nostra història personal, identificant-nos en tot allò que ens fa patir o veure la vida a través dels ulls de Déu, l’Èsser Superior, la intuició o com li vulguis dir. Desde aquesta alçada sempre hi brilla el sol, el cel és blau i net i la boira tan sols és una anècdota que, com totes les coses, també passarà.

I tu, a través de quins ulls et mires la vida?