Viure lleugers d'equipatge

” Trucarem a la casa per a que vinguin a arreglar-la. Nosaltres no podem fer-hi res”, em va dir la dona de la botiga d’electrodomèstics. Porto una bona temporadeta, se m’ha espetllat la nevera, la rentadora i el rentavaixelles, es pot dir que estic en ratxa. A vegades intentem arreglar-ho nosaltres a casa, però sovint, quan la cosa és greu ha de venir el tècnic de la fàbrica per a reparar la avaria. De fet, és llògic, qui més pot arreglar un electrodomèstic sino qui sap com està fet? I qui millor per a saber com està fet i com és interiorment que qui l’ha fabricat? Suposo que tu mateix t’hi has trobat més d’un cop ” ho portaré a la casa… trucaré a la fàbirca a veure si ho poden arreglar”. Senzill, no?

És curiós, el que resulta tan senzill per a una nevera, un mòbil, un cotxe, la tele o l’ordinador, no ho és quan es tracta de nosaltres mateixos i els nostres assumptes: ” No sé com fer-ho… m’he encallat en aquest problema…estic bloquejat…ho veig tot negre… no trobo la sol.lució… em sento deprimit…”, la llista no acabaria mai. Som grans especialistes en complicar-nos la vida amb tot tipus de problemes, ja siguin reals o inventats, passats o futurs, què més dona, sigui quina sigui la seva arrel ens roben la pau mentre busquem la manera de sortir-nos’en. I com més voltes li donem al cap, menys ens en sortim, més energia malgastem i més tristos, enrabiats, deprimits o cínics ens tornem.

En realitat és molt senzill, qui sap com estem fets? Qui coneix com és el nostre interior? Qui sap de les nostres angoixes, penes, alegries, secrets, anhels, somnis? Qui ens coneix millor que nosaltres mateixos? Torno a repetir, senzill, qui ens ha creat! Qui si no? Diga-li Déu, Univers, Energia, Creador o la Casa o la Fàbirca de la qual hem sortit tots, inclús tu!
De la mateixa manera que quan se’t trenca l’ordinador o el mòbil no esperes a trucar a la casa per a que et repari el que tu no saps fer, què t’impedeix d’enviar la teva història personal, els teus problemes, tristeses, rabia, secrets, somnis, anhels… a la Casa?

Realment tot es tan fàcil com això, encomenar-ho tot, absolutament tot a la Casa, al Creador per a que es faci càrrec i dugui tot el pes de la nostra vida i nosaltres no ens haguem de preocupar de res, només ocupar-nos del que és el nostre dret de neixement: ser feliços, estimar i servir.

I tu, de quina manera delegues la teva vida a la Fàbrica?