9/8/1713 L'expedició del Diputat militar

La mar a favor i un bon vent de garbí van ajudar a una bona inici de l'expedició del Diputat militar que -el 9 d'agost de 1713- va sortir de Barcelona amb l'objectiu d'aixecar el país contra les tropes borbòniques que havien iniciat el setge a la ciutat. A primera hora de la tarda, la flota de 47 embarcacions carregades amb forces de cavalleria -amb més de 600 cavalls- i infanteria arribava a la platja d'Arenys. Van ser ben rebuts per la població i van rebre suport en el desembarcament, que segur que no va ser una operació senzilla. 

Aquests dies fa tres-cents anys del pas per Arenys de Mar d'Antoni de Berenguer i de Novell, diputat militar i comandant general del Principat, juntament amb el general Rafael Nebot. Amb aquesta primera maniobra nàutica començava una de les operacions més controvertides dels darrers mesos de la Guerra de Successió i que, de manera molt especial els lectors de Victus, l'han trobat detallada per les aproximacions que Albert Sànchez Piñol fa al personatge del Diputat militat, la decisió de no atacar Mataró o l'escena final d'abandonament de les seves tropes a la platja del Masnou.

La bona acollida de l'expedició a Arenys de Mar queda recollida a la carta que el mateix Antoni de Berenguer envia al general en cap, Antoni de Villarroel i que queda recollida íntegra a una de les primeres edicions de la Gazeta de Barcelona, una publicació que esdevindria clau durant tot el setge.

EXCELENTISSIMO SEÑOR.

A Las quatro de la tarde he llegado con el Comboy à esta Villa, donde hè sido recibido con repetidos jubilos de alegria de todo su Comun, aviendo encontrado algunos Cavallos Voluntarios, y diferentes Fusileros; he puesto luego en execucion parte de mi Inspeccion, y discurro lograr el fin que se desea, pues en todos he advertido grande animo para sacrificarse en servicio de la Patria; de quanto fuere ocurrido darè puntual aviso à V.E. deseando me dispense repetidos motivos de mayor satisfaccion, y que nuestro Señor guarde à V.E.muchos años. Arenys de Mar à 9.de1713.

Excelentissimo Señor.
B.L.M. de V.Exc.
Su mas seguro servidor
Don Antonio Francisco Berenguer y Novell Deputado Militar
Exmo Sr.Don Antonio Villarroel 

L'arribada de l'expedició barcelonina a Arenys va posar més fitxes al taulell d'escacs de la Marina de la Selva, en terminologia geogràfica de Pons i Guri. A Hostaric hi havia la darrera  guarnició de tropes imperials esperant l'ordre d'evacuació. I esperant que marxessin o que algú mogués peça -i poder entrar a Hostalric- hi havia les tropes borbòniques del comte de Fiennes a Massanet i els fusellers d'Ermengol Amill i Manuel Moliner i Rau a Massanes. 

«Acaba de llegar aviso, como el dia tres del corriente intentò el General Fienes, que se hallava acampado en Massanet de Vidreras con quatro mil hombres, al apuntar el dia sorprender el Regimiento de Fusileros del Coronel Armengol , que se hallava en Massanas, y despues de quatro horas de combate, hirieron, y mataron à muchos, y entre ellos el Comandante de los Fusileros Enemigos, y se retiraron en el mismo Campo de Massanet» (Gazeta de Barcelona - Diari del Setge) 

 I més avall, a les planes de la  desembocadura de la Tordera, hi havia el general Wallis, el darrer comandament imperial, més preocupat d'embarcar cap a Gènova que de res més. Entre les tasques immediates que havia de resoldre Wallis hi havia la venda de 600 cavalls que, evidentment, no podia embarcar, i que havia de trobar comprador. 

«... al precio de 18 pesos, condonándoles 50 caballos y recibiendo á cuenta 1.000 pares de zapatos. Una y otra vez instaba Wallis la operación, diciendo que la tenía también contratada con el enemigo a 23 pesos por cabeza y sin descuento, y que para salir de compromisos sólo tenía tiempo hasta el 153, o a lo sumo hasta el 16 por la mañana» (Fin de la Nación Catalana, Sanpere)

Mentre l'expedició era Arenys i es mantenien aquestes  negociacions -per aconseguir Hostalric i l'entrega dels cavalls- es va produir un atac a Mataró i un posterior enfrontament a la Riera de Caldes.

«El día 11 de Agosto el capitán Busquets, con 30 cavallos, llegó hasta las murallas de Mataró. Apostó 25 cavallos, y penetró con 5 los arrabales de la Ciudad; tomó 3 cavallos; conmovió la Ciudad; 180 cavallos franceses le siguieron, pusieron en derrota su cuerpo y el capitán fué herido. Llegó la noticia á Arenys, el general Nebot hizo marchar luego toda la cavallería, y mandó que por la parte de la marina marchassen 6 compañías del Regimiento de Dalmau á las órdenes del Capitán D. Ignacio Torres de Bages; su compañía y la de D. Ventura Peguera y otra por la parte de las Viñas; las otras tres, por la misma orilla del mar, y á éstas le seguían las Compañías de D. Miguel Montserrat y D. Francisco Baxeras...» (Narraciones Históricas, Castellví)

La crònica de Castellví segueix amb l'encontre de les tropes combatents en formació: 

«Los franceses fueron marchando lentamente, y, llegando a tiro de pistola, el comandante francés saludó con el sombrero y fué correspondido. El Capitán D. Joseph Aguilar dio orden de no disparar; los franceses dieron la descarga, que, recibida de sus contrarios, de improviso se hecharon sobre ellos espada en mano, y, sin darles tiempo de sacar del todo las suyas, los deshizieron enteramente. Los franceses perdieron 117 hombres muertos ó heridos; los catalanes, 4 soldados muertos y 10 heridos» 

I aquesta victòria obria les portes de Mataró però no es va fer l'atac. Els lectors de Victus també coneixen prou bé aquesta reflexió i la impotència dels qui pensaven que era una decisió errònia no prendre la ciutat. També Sanpere a la seva crònica planteja la pregunta: 

«Tras de esta victoria, fácil le hubiera sido á Nebot apoderarse de las 60,000 cuarteras de trigo que había en Mataró preparadas para el abasto, pues la guarnición no era sino de 300 infantes y 300 caballos; pero no se dio el golpe «siguiendo la instrucción que tenían de no entrar en Mataró, porque temía el Gobierno de Barcelona no sucediesse algún grande desmán, porque al diputado le seguía mucha gente del Pueblo» (loc.cit.) ¿Qué se quiere decir con todo esto, y por qué Castellví no censura que no se diera un golpe que tal vez podía comprometer la existencia del ejército de Pópuli delante de Barcelona?»  

L'atac a Mataró va fer comprendre a Pópuli que l'expedició tenia capacitat militar i per assegurar la seva posició a Hostalric va enviar al comte Arpagón amb 3000 efectius del bloqueig de Barcelona cap a Hostalric i al general Cano amb les forces de Mataró.  El dia 16, els borbònics van concentrar totes les seves forces a la rodalia d'Hostalric per accelerar l'entrega de la plaça. L'expedició del Diputat militar, que ja s'havia agrupat amb els miquelets a Massanes, també eren a Hostalric però la correlació de forces no els era favorable i es va desestimar l'enfrontament. L'entrega d'Hostalric es va produir l'endemà, 17 d'agost.

Les darreres forces imperials van salpar de Blanes cap a Itàlia, el dia 21 d'agost. Wallis va rebre a Gènova el pagament per la venda dels cavalls, 500 dels quals van pagar-los Sebastià Dalmau, coronel i promotor del Regiment de la Fe.

La gran densitat de tropes a la zona del Vallès va aconsellar a l'expedició del Diputat militar de partir-se per poder ser més operativa i escapolir-se entre els diversos fronts. En paral·lel,  les tropes borbòniques que havien vingut des de Barcelona pel Vallès van tornar cap al setge per la Marina amb intenció de reprimir els diversos pobles que trobessin al seu pas i que consideraven que els eren hostils. Arenys de Munt i Arenys de Mar van ser els primers en patir aquesta ràtzia borbònica. 

«Salió Nebot de Llinás después de enviar al capitán Aguilar á Tarrasa para conmover el país, y marchando por el monte y flanco derecho de Arpagón, si no pudo ganarle la cabeza, consiguió que Arenys no conociera su rigor» (Fin de la Nación Catalana, Sanpere)

Al baix Maresme es produeixen diversos enfrontaments a Vilassar, Premià, Teià i el Masnou. A Vilassar de Dalt els borbònics cremen les cases de la Cisa. Els miquelets es fortifiquen a les torres de moros i resisteixen els atacs fins que es tropes segueixen el seu camí cap a Barcelona. Aquesta és la crònica que arriba i es llegeix a Barcelona:

«Este dia por la mañana se apostò el General Nebot en el Lugar de Tayà, y los Fusileros de el Coronel Armengol, y parte de Cavalleria, avisados de que el Enemigo despues de aver saqueado de Arenys de Mar, y de Arenys de Munt, muchas Casas, trayendose presos à muchos Sugetos de todo estado, tomava su march para Matarò, passaron à Caldetas, sobre ella le obligaron à hazer alto, hasta medio dia, y à desocupar las Casas de dicho Lugar, que tenian amenaçadas, en una, ù otra executà algun saqueo, y mataron à dos pobres indefensos, no aviendo hallado otros, y marchando hasta el Llano de Matarò, le seguieron los nuestros la acelerada sobremarcha, con incessante fuego, y disparo de Fusileria, matandole, è hiriendole muchos Soldados, y Cavallos, quedando de nuestra parte heridos un Voluntario de acavallo, y un Fusilero» (Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona. 25 d'agost de 1713)

L'expedició s'endinsa cap a l'interior del Principat, segueix sense massa sort i amb un desastrós final, a primers d'octubre.

La voluntat de l'apunt era la d'entrar en el detall dels aspectes arenyencs d'aquests dies de la Guerra de Successió. Ara fa tres-cents anys!

Aquest cap de setmana s'ha fet la recreació del Combat de Caldes per tot el parc de Can Muntanyà de Caldes d'Estrac, amb l'establiment dels campaments de cada bàndol i amb el so de les armes de teló de fons (notícia i reportatge). Hi van participar dels Miquelets de Catalunya, els Miquelets de Girona Regiment de Sant Narcís, els Hússars Hongaresos de Moià i els Miquelets de Badalona, Sant Jordi (fotografies de Carles Quintana)

Si en voleu saber més, alguns ennlaços:

Crònica del Combat de Caldes (a la Vanguardia)

Una bona Sintesis de la Guerra de Successió

Alguns documents originals:

http://www.guerradesuccessio.cat/04recursos.html

Fin de la nación catalana, de Salvador Sanpere

http://archive.org/details/findelanacinca00sanp

Mapa del Principat el 1694 (Cartoteca Digital ICC)

Espais recomanats

http://www.guerradesuccessio.cat

http://www.11setembre1714.org