Sortir del test

” Ostres, has vist la parra? Desde que l’has plantat a terra sembla una altra, i només fa una setmana!”

A principis d’estiu vam comprar una parra petita en un test, ” té més de quatre anys!”, ens va dir la noia que ens la va vendre, ” es pot quedar en aquest test per sempre, fixa’t quin botim de raïm! Però si la plantes a terra creixerà rapidissim”. És veritat, només ha passat una setmana i la parra ja fa el doble del seu volum. Hem posat tot de filferros per a que s’hi enfili i faci ombra.

Aquesta, sense anar més lluny és la història de les nostres vides. Som com aquesta parra que es pot passar tota la vida en un test minúscul, conformada perque és l’únic món que coneix, donant un botim de raïm a l’any i encara gràcies. Quan ens arrelem en la nostra zona de confort, el nostre petit univers conegut de familia, feina, rutines, hàbits… estem segurs, lluny del perill i no creixem. Vivim empetitits i plens de pors a perdre tot allò en que ens identifiquem. En canvi, quan sortim del test, les nostres arrels poden fer-se grans, aprofundir en la foscor de la terra, explorar nous territoris. I quan les arrels es despleguen més enllà del petit món conegut, les branques s’enlairen i creixen més amunt, per a donar tots els fruits als quals estem destinants.

Les nostres arrels són molt més àmplies, pertanyen al espai infinit del invisible i quan tenim el coratge de abandonar-nos als nostres origens i explorar nous territoris, saltar les barreres de la por podem crèixer amb tota la nostra potencialitat, magnificència i només així ens posarem al servei dels demés donant tots els fruits i encara més.

Només cal que decidim no ser més “bonsais espirituals” i recordar qui som, sortir del test, desplegar les arrels de la terra i les del cel.

I tu què ets, un arbre o un bonsaï?