La cigala i ...

Quan llegim o escoltem la paraula cigala (que no cigarra) ens ve al cap: la cigala i la formiga. En aquesta famosa faula d'Isop, i recreada per Jean de la Fontaine, el comportament de la cigala és vist en negatiu i penalitzat amb la mort, i el de la formiga és vist en positiu i premiat amb la supervivència. Per contra un tractament oposat reben aquests insectes a l’obra de teatre de Rossinyol "Cigales i formigues" (1901).

Doncs bé, la cigala real (Cicada plebeja), que si es passa la "vida" cantant, no té un comportament ociós o gandul, com la de ficció. Canta per pura supervivència. La cigala és un insecte formidable d'uns 10 a 15 cm, que és molt fàcil sentir durant els dies més calorosos de l’estiu, sobretot a les hores de més calor.

Aquest animal està durant una anys a sota terra (entre 2 i 17) alimentant-se de les arrels dels arbres. Un cop arribat l’estiu, emergeix i fa la metamorfosi transformant-se en un imago (insecte adult) alat. Llavors volarà fins els arbres on s’alimentarà de la saba dels arbres. Els mascles no pararan de cantar fins atraure a les femelles, que un cop fecundades pondran els ous. Acabat l'estiu, tots els adults moriran i dels ous sortiran una nova generació de larves que iniciarà un nou cicle.

Un cas destacable és una espècie de cigala d'EEUU, que té un cicle de 17 anys. Això vol dir que les larves viuen 16 anys sota terra (molt més que qualsevol formiga), i els adults emergeixen només al dissetè any. En aquests cas emergeixen a milions, fins a 1000 individus per metre quadrat, us ho imagineu!? Ara durant 16 anys no en senten cap cantar.

Les nostre cigales mediterrànies tenen cicles més curs i per tant les poden sentir cada any.

A partir d'ara quan sentiu una cigala, no la deprecieu per mandrosa, està cantant per la seva supervivència.