Homenatge a Teresa Cortina

ICV, conjuntament amb Joves d'Esquerra Verda (JEV) i CCOO, va retre -ahir a Mataró- un homenatge a la seva històrica militant Teresa Cortina Cirera, en un emotiu acte que va comptar amb la participació de nombrosos militants de les tres organitzacions, així com de veterans membres del PSUC.

BIOGRAFIA DE TERESA CORTINA:

La Teresa Cortina Cirera neix a Mataró l'any 1922. El seu pare era d'Hostalric i la seva mare d'Arenys de Mar. És vídua. Ella diu que viu sola però que no està sola. Se sent satisfeta amb la seva situació econòmica, ja que cobra una pensió com a treballadora del tèxtil i la de viduïtat.

La seva família era d'esquerres i militant del Partit Comunista de Catalunya. Ella recorda que de petita, amb nou o deu anys, anava a les reunions clandestines amb el seu pare, amb la motxilla plena de fulls volants per repartir per les cases. Un esdeveniment que recorda amb molta emoció va ser l'enterrament del president Macià: "vaig anar a peu d'aquí a Barcelona perquè, com que no teníem diners, si no anàvem a peu no anàvem enlloc".

Els seus anys d'escolarització van ser a l'escola republicana, que era catalana, mixta, de pedagogia activa i laica (tot i que les famílies que volien que les seves criatures fessin religió, rebien aquesta classe un cop per setmana).

Quan va esclatar la Guerra Civil, la Teresa encara va anar un parell de mesos més a l'escola, però poc després es va posar a treballar per Socors Roig. Encara era molt jove, però la seva funció era preparar menjar per als soldats republicans que lluitaven als fronts catalans.

La seva família va patir la repressió i el seu pare va haver d'exiliar-se. Ella l'havia d'acompanyar però això no va ser possible, ja que va contreure la responsabilitat de cuidar, des de Socors Roig, la canalla que s'havia quedat òrfena a causa de la guerra. Va ser una època dura, de por (cada dia i a qualsevol hora hi havia escorcolls a casa seva), no tenia feina, la seva mare i ella vivien de la caritat, però la solidaritat d'un veïnat desconegut va fer que poguessin sobreviure. Més endavant, ja en la democràcia, es va assabentar de qui les havia ajudat.

Després de la guerra, amb setze o disset anys, va entrar a treballar com a aprenenta a Can Minguell, on també treballava la seva mare. Aquí va estar deu anys. Va començar a implicar-se en les reivindicacions que es plantejaven a l'empresa i al cap d'un temps de treballar-hi va participar en la primera reivindicació, la Vaga dels Quinze Duros, encapçalada exclusivament per dones.

Va canviar de feina i va entrar a treballar en una fàbrica més petita, també del mateix ram. Aquí la direcció va proposar-li presentar-se com a jurat d'empresa. Ella va accedir-hi, per poder canviar les coses des de dins, però al cap d'un temps la van acomiadar perquè no seguia les directrius de la direcció.

Després va entrar a Can Subirà. Aquí va trobar companys i companyes organitzats políticament i sindicalment (PSUC i CCOO). En aquesta època, els sindicats ja estaven legalitzats i van començar a preparar les candidatures per a les eleccions sindicals promogudes per Comissions Obreres. La Teresa va a les llistes amb altres companys i companyes, i és escollida, càrrec que exerceix durant deu anys.

La Teresa es va jubilar en aquesta empresa. La seva trajectòria personal i laboral ha estat una constant de lluita i de compromís per a una societat més justa. És militant de l'agrupació local d'ICV de Mataró i és afiliada a CCOO.