Sortir de la presó

" Tu abans de què treballaves?"

" Era advocada, de les que treuen a la gent de la presó"

" I ara, què fas?"

" Ara ja no sóc advocada...i segueixo treient a la gent de la presó..."

Bé, per a ser precisos, jo no faig res, és el ioga, la meditació o el coaching que ho fa. I per ser encara més precisos, tot plegat no treu a ningú de la presó, el que fa és mostrar les portes, els panys, els candaus i els barrots. I un cop vist això la persona decideix si sortir-ne o quedar-s'hi, és lliure d'escollir.

Quan era advocada les presons a les que estava avesada a treballar i a evitar eren reals, denses, molt evidents. En canvi, ara són molt més subtils i es presenten en forma de pensaments, creences, estrategies mentals, patrons, hàbits i tot tipus de memòries guardades en la foscor del subconscient.

Amb la pràctica del ioga i la meditació, no hi ha escapatoria, és fan molt evidents i van apareixent en pantalla tots aquells barrots que mantenen a la persona presa del seus propis pensaments, impedint-ne la llibertat. A més a més, mostra quin és el món que trobaran un cop alliberats. El més curiós és que no sempre en volen sortir, ser conscient dels propis pensaments i patrons no sempre és agradable i la llibertat fa més por que la presó, a vegades, llavors culpen el ioga o la meditació " bufff això no em convé, no pot ser bó...", i s'acomiaden amb qualsevol excusa més o menys elaborada. 

No ho jutjo, només ho observo i m'observo, en certa manera, tots som lliures, dintre o fora la presó, sempre tenim la llibertat d'escollir.

I tú, quina llibertat exerceixes?