Píndola radiofònica "La carta als Reis" (19 desembre 2013)

Més enllà de les bromes típiques dels mitjons i corbates pels gendres/marits i dels mocadors i colònies per les nores/esposes, voldria ressaltar l’associació tradicional de regals dona=electrodomèstics de tot tipus.

Amb desconcert i sorpresa sento a les pròpies dones demanar que els regalin una aspiradora, una assecadora, un rentaplats, una fregidora…Podem allargar la llista tant com vulguem.

Em sembla una demanda masclista que perpetua la discriminació i el més gros és que són les dones les que ho mantenen i ho proposen. Per què? Per què els homes reben sempre regals personals, amb més o menys encert; i les dones, coses per endolcir o fer més lleugeres les tasques de la llar?

No estic en contra en absolut que s’aprofitin aquestes dates per a regalar electrodomèstics necessaris per al dia a dia, el que em sembla indignant és que només es sacrifiquin els regals de la mestressa de casa: aquesta és la discriminació. Si és un bé comú per a la unitat familiar, regalem-lo a tota la unitat, o inventem-nos  un apartat de llar o de manteniment dins de les despeses mensuals. A més a més traspua una assumpció de què les tasques de neteja i en general de la llar són exclusives de la dona: tornem amb la discriminació i la desigualtat. ¿O és que la resta de la família no menja, no duu roba, no embruta el bany, no li agrada viure en una casa neta i endreçada, etcètera, etcètera?

Jo hi veig una altra raó: la comoditat. Pensar un regal, buscar-lo, trobar-lo, no és una qüestió només de diners: implica dedicar una bona estona a pensar en l’altra persona, en allò que li agrada, que necessita, però ella, no la casa. En aquestes dates, és important fer la reflexió de què regalem i perquè? Si només volem quedar bé, és una obligació, un pur tràmit, no té cap sentit regalar res. Si el regal vol transmetre, alguna cosa més, algun missatge de dir "he pensat en tu, t’estimo..." bé val la pena, dedicar-hi una estona i buscar allò personal per a algú que ens és únic, alguna cosa que no sigui comodí per a qualsevol, allò especial.

De veritat, el més fàcil és pagar. Però per molts diners que ens gastem, no lluirà perquè no serà personal.

Hi ha gent que quan ha de fer un regal pensa: què m’agradaria que em regalessin? I això és el que regala. Jo crec que el regal ha d’agradar a qui va dirigit, no a qui el regala. Per tant la pregunta seria què li pot agradar, fer il·lusió, necessitar... l’altra persona?

Si no volem caure en tòpics, no tenim prou imaginació o no sabem què regalar, de manera convencional, podem pensar en coses no materials, efímeres, d’un moment com ara un sopar, entrades per a un espectacle, uns massatges, un spa, un viatge, una escapada o, simplement, encarregar-nos dels nens una nit i preparar una sortida amb la gent que estima (amics/amigues, familiars...) de qui no pot gaudir-ne habitualment degut a les obligacions.

Associació Fatiga Crònica d'Arenys de Mar:

Un dijous al mes (el penúltim) l'Associació de Fatiga Crònica d'Arenys participa a l'espai de Ràdio Arenys "Tot a l'hora", que s'emet de 10h a 13h. Com a resultat (o més aviat com a preparació) d'aquesta participació generem un petit escrit o reflexió. Aquí us deixem el d'aquest últim dijous, dia 19.