El Centre és viu

No sóc historiador, ni pretenc ser-ho, però sí que puc parlar del que han estat per a mi el records que tinc en el Centre Moral,  els seus cent anys de vida demostren que el Centre és viu en la vida d'Arenys de Munt.

Ja en la seva creació a iniciativa del senyor rector Mn. Narcís Farró no tots els vilatans hi estaven d'acord. També, pel que fa a la compra de l'antic local, Mn. Jaume Recarens va haver d'acudir als estalvis de la seva majordona, la Sra. Roseta, per ajudar a finançar la compra ja que, segons sembla, persones de l'entorn no hi van ser del tot propicis.

Formen part dels fets del meu record ja la disjuntiva de la Secció Infantil, sí o no; l'equip de futbol (amb les samarretes verdes) davant l'equip del Frente de Juventudes, sí o no; el teatre, amb el Sr. Lloveras o el Sr. Gosc; per Sant Martí, pendonistes oferiment de l'Ajuntament de l'època, síi o no; seguir a Mn. Costa Pau i enderrocar l'antic local per construir-ne un de nou amb la col·laboració voluntària del jovent (Finançat majoritàriament a través de tómboles), sí o no; acceptar com a membres destacat de la junta persones creients o no; canviar el nom de Centre Moral per Centre; comprar can Corrioles o continuar en els antics locals; calia (O no) subvencionar la cavalcada de Reis; ja a l'any 2009 es deixava fer la primera consulta per la independència, sí o no; en els Pastorets musicals hi podia (O no) aparèixer una bandera ...
No crec que sigui necessari continuar ja que són molts els fets i records. Per a mi, però, el que té més valor durant aquests cent anys ha estat la feina del dia a dia, és això el que em fa afirmar que el Centre és viu i gran.

Dit això, vull retre homenatge a totes les juntes que ho han fet possible, la del cinquantenari, la dels setanta-cinc anys i -com no- la del centenari amb la seva presidenta al cap davant. S'han fet uns actes senzills, però sentits, la majoria dels quals han arribat al cor dels vilatans.

Per demostrar el que vull expressar de la vida activa del Centre, faré referència als Pastorets Musicals d'enguany. Sé i sóc conscient que, com tants actes esmentats abans i alguns altres que m'he deixat d'anomenar, aquests pastorets han provocat opinions de tota mena: uns a favor i d'altres en contra. Només faltaria que els socis no poguessin opinar, com en altres temps, ni poguessin expressar la seva opinió, quan a més han pagat una entrada; per tant, totes les opinions són respectables i diria que necessàries. Ara bé, he viscut des de dins diverses edicions dels Pastorets, l'any passat mateix, i van anar bé, però vaig veure la feina que hi ha de tirar-los endavant, tant per part dels participants com per part dels espectadors, i aquí ve el que vull dir dels d'enguany.

Vaig trobar molt encertada la decisió de la Junta de donar-los una visió nova amb motiu del centenari, Per a mi va ser admirable la tasca de la directora, la Rosa Maria Campasol, la qual va saber conjugar guió, música i lletra amb intèrprets, bona part dels quals eren aficionats. És a dir, que hi havia gent gran, jovent, canalla, uns que hi entenien de música, d'altres de teatre, d'altres de dansa, gent que col·laborava amb la tramoia, amb el vestuari ... tothom hi tenia alguna cosa a fer, i tot es va fer amb una extremat rigor i serietat, cosa que personalment vaig trobar admirable i una feina ingent.  A més, em vaig sentir integrat, comprès i respectat per un grup humà que, sense donar cap mira personal, s'integrava buscant la millor interpretació per al conjunt. Per això dono les gràcies a tothom.

Un altre tema és que de cara a futures representacions es revisi l'obra i, si es creu convenient, s'hi doni un altre caire; sigui com sigui el més important de tot plegat és poder compartir en dies tan assenyalats com el Nadal en una experiència tan humana. Els actors i actrius que hi vam participar (I segurament hi seguirem participant) vam fer del Centre (I d'Arenys de Munt) un exemple i model a seguir.

Animo la Junta (Aquesta i la que vingui) que una vegada acabats els actes del centenari facin una bona revisió de la feina feta, celebrar el que s'ha fet bé i millorar el que no hagi agradat tant.

Per acabar, em quedo amb unes paraules d'un cosí meu que viu fora d'Arenys de Munt, que ara té noranta anys i que va assistir amb d'altres membres de la família a l'acte de reconeixement de l'avi Josep Borrell i Miró, que deia: “Estic content que ens hagin convidat a l'homenatge de l'avi que del 1923 al 1928 va ser president del Centre, ja que va ajudar a fer gran Arenys de Munt i, per tant, Catalunya.”.

Publicat al Batec de febrer 2014