L'abat Escarré a Le Monde

M’ha estranya’t el poc relleu que ha tingut en tota la premsa escrita, com a la radio o a la televisió la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré fetes al diari francès “Le Monde”, el 14 de novembre de 1963, les que representaven plantar cara a la dictadura i que li van costar l’exili a un altre monestir benedictí a Itàlia.

M’agradaria ressaltar alguns dels actes programats per la commemoració de l’esdeveniment. El mateix dia en què es complien els cinquanta anys, el 14 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya a la seu de Barcelona es va inaugurar una exposició periodística i històrica “Premsa i dictadura : L’abat Escarré a Le Monde”,  amb intervencions de diversos periodistes i historiadors entre ells el mateix comissari de l’exposició, el periodista Josep M. Cadena; restarà oberta fins al 14 de gener del 2014.

El passat dia 20 de novembre en el saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya es va celebrar l’acte central en el qual intervingueren Joan Pera declamant les declaracions de l’abat Escarré, Teresa Carreras, comissària de la Commemoració,  Joan B Culla que parlà sobre “El context històric i el valor polític d’unes declaracions”,  Serge Martí, periodista de Le Monde, Josep Maria Soler, abat Montserrat, Joaquim Forn, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Francesc Homs, conseller de Presidència.  Acte, al qual vaig tenir l’honor de poder assistir.
Durant l’any s’aniran programant diversos actes itinerants arreu del País, alguns en el poble nadiu de l’abat Escarré, l’Arboç del Penedès.

Dit això, crec que val la pena ressaltar la coherència, la valentia, la responsabilitat d’un home que sabia que s’enfrontava a tota una dictadura. Que va haver d’acudir a un diari de l’exterior Le Monde, en aquells moment, era tot un referent  per a tota l’Europa en construcció i també a tot el món, per això van tenir tanta repercussió internacional les seves declaracions; cal agrair al periodista José Antonio Novais la seva perosonal influència per a la publicació d’aquelles declaracions, d’aquí ve el reconeixement per part de Associació de Periodistes Europeus de Catalunya,  amb la seva presidenta al capdavant, la senyora Teresa Carreras.

Per acabar, faig la següents reflexions. 50 anys enrere ja era fora de la llei del Règim de la dictadura (No em refereixo a la Constitució perquè no n’hi havia) manifestar públicament coses tals com: “El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis bàsics del cristianisme” “No hi ha justícia sense llibertat”, “El poble ha de poder escollir el seu govern”, “Som espanyols, no castellans”, “Son 25 anys de victòria, no de pau”, “El Concili ens col·loca davant la realitat”.
Tot aquestes afirmacions o comentaris, no ens poden semblar ben actuals ?

Llavors,  com ara, hi va haver opinions de tota mena, a Catalunya i a l’Estat espanyol,  fins i tot a la pròpia comunitat benedictina de Montserrat.

Passen els anys i som, si no allà mateix, almenys en llocs similars, a Catalunya.
Acabo amb la meva opinió, que els moviments ciutadans ara estan molt més compromesos, la mobilització ciutadana empeny, tardarem més o menys, però el poble català acabarà decidint el seu  propi futur.

Publicat al Batec de desembre de 2013

Web oficial de les Declaracions de l'Abast Escarré a Le Monde