“Una bona batalla”: Arenys de Munt, dia de la Candelera de 1714

El desembarcament del regiment de fusellers de n'Ermengol Amill -el 30 de gener de 1714- va culminar el mateix dia amb la rendició de la guarnició borbònica de Sant Pol de Mar i va provocar, els dies següents, un intens moviment de tropes d'ambdós bàndols entre la Vallalta i la Riera d'Arenys. Després de retirar-se fins a Mataró, els borbònics van iniciar una contraofensiva per intentar tornar a Sant Pol.  El dia de la Candelera -el 2 de febrer de 1714- l'Ermengol Amill i el gruix de la seva tropa eren a Arenys de Munt i el destacament borbònic va intentar sorprendre'ls pujant per la Riera i, des de l'Ajup, enfilant pels turons de banda i banda per encerclar-los.

La crònica de Francesc Bellsolell de la Torre explica com van ser aquests enfrontaments que es van anar escampant entre els diferents grups de combatents per tota la rodalia, fins al Pollastre i el Fangar, on l'enfrontament -per aquesta banda- va esdevenir més intens. A la tarda els combats van anar baixar d'intensitat i el “destacament” borbònic va anar retirant cap Arenys de Mar. La descripció de la batalla és molt acurada pel que fa als indrets per on succeïxen els fets i el mateix Bellsolell diu que va ser prou espectacular pels qui l'observaven. Bellsolell també remarca, en el seu relat, les accions d'Ermengol Amill i el paper destacat com a comandant de les seves tropes.

La retirada borbònica cap Arenys de Vall només va ser tàctica perquè les ordres de Mataró eren ben clares que calia foragitar les tropes d'Amill i recuperar Sant Pol. El dia de Sant Eulàlia -12 de febrer de 1714- i els dies posterior les tropes borbòniques aconseguiran el seu objectiu. I li donaran a Sant Pol el trist honor d'entrar al llistat de pobles socarrats pels exercits de Felip V.

Memòries de la Casa Bellsolell de la Torre.
Arenys de Munt, dia de la Candelera de 1714

Aquella nit [30 de gener de 1714] se desembarcà entre Arenys i Canet lo coronel Ermengol, coronel de miquelets de Barcelona, ab una partida d'ells i los demés, que entre tots serien quatre-cents, en Sant Pol, a on estigueren dos dies, sens moure's ni uns ni altres, o bé un dia tan solament.

Los de Mataró [tropes borbòniques] tornaren, i arribaren Arenys de Vall al migdia. Passà la paraula en esta vila [Arenys de Munt] la volien venir a cremar, cosa que causa a la gent una grandíssima inquietud i confusió. A la tarda, encaminant-se dret al Convent dels Caputxins i per la Serra d'en Lligada, se decantaren a la part de Canet, i pel camí tingueren algunes escopetades, encara que poca cosa. Aquella nit dormiren en Canet, a on saquejaren partida de vila i part de l'església. L'endemà se n'anaren a Sant Pol, i toparen allí la resistència de la gent d'en Ermengol, voluntaris i gent de la terra; hagueren de retirar i tingueren escopetades, que hi mataren alguns miquelets, i los soldats també hi perderen alguna poca gent. Retiraren aquella nit en Arenys de Vall, anant-los picant los altres la retaguàrdia. Los miquelets se quedaren en Canet, fora alguna partida que n'arribaren assí.

L'endemà al matí, dia de la Nostra Senyora Candelera de l'any 1714, arribà [a Arenys de Munt] lo coronel Ermengol ab la sua gent i partida de voluntaris i gent d'una part i altra. Los féu recompartir  per les cases per esmorzar: i després oir missa qui pugué, que molta gent quedà sens oir missa; i aquell dia no se digué ofici. En ser cosa de déu hores tot lo destacament [tropes borbòniques] que era en Arenys de Vall se mogué, encaminant-se Riera Amunt. Quan fou davant de Casa n'Aiguaviva, pujà partida de gent dret al turó de l'Ajup de Casa Jalpí, i part per Font de Flàvia, encaminant-se dret a la Plana d'en Sala: i l'altra partida dret al Puig, a fi de poder tenir les muntanyes per poder perdre los miquelets i voluntaris. Estos, al saber la vinguda de les tropes, se'n pujaren també partida per la part del torrent d'en Pasqual, i lo coronel Ermengol ab alguns altres oficials ab sos cavalls arribarem com qui diu a fer befes a una partida de tropes que havia quedat al mig de la Riera ab los comandants. Quant sent la gent per les muntanyes s'escopetejaren bellament, i lo coronel Ermengol ab altres pujà pel Barracà, al turó d'en Pau Regàs i d'en Badia, sobre lo Forn. Los altres de l'altre part s'escopetejaren per aquells puestos del turó del Pollastre. Donades que foren les primeres escopetades, que durà cosa de mitja hora o tres quarts, estigueren secrets uns i altres un bon rato, quan després d'haver passat eix temps isqué lo dit coronel Ermengol del dit turó, a on estava escondit entre mig d'uns pinatells ab cosa de seixanta homens poc més o menos. S'encamina dret a la vinya d'en Rifà, passant per la vinya d'en Joan Galvany i d'en Marc Colomer, se'n pujà ab son cavall per la vinya amunt d'en Rifà i vinya de'n Orta, ab cosa de vint-i-cinc mossos. Acció tan digna de ser ponderada i ab tan grandíssim valor que causava admiració gran a tots los que ho miraven, que pujant ab tan poca gent muntanya amunt, tingués valor de voler treure les tropes que estaven dalt del turó d'en Rifà i Creu d'en Orta. Del qual puesto, allí a on és la creu, los tragué havent-hi un gran número de tropes. Allí hi hagué un grandíssim foc, i les tropes s'estaven al turó més enllà de la creu, i d'allí les tragué, i se conservà en dit puesto prop de mig quart. Les tropes que estaven en los pins de Roca de Llop, a la plana de la vinya que algun temps fou d'en Casanoves, que consistien en cosa se judica de tres-cents homens, antes més que menos, tiraren moltíssim, que és cert se pot dir que en aqueix puesto hi hagué una bona batalla; los quals tiraven tant en los que havien pujat ab Ermengol, com també a una partida de  gent que estaven emboscats a la part del Fangà, que al mateix temps se mogueren . Però com les tropes del destacament fossen en gran número respecte dels altres, i tinguessin cavalleria, lo que no tenien los altres, los arribà la cavalleria que estava envers la Plana d'en Sala i amb los tabals que tocaren, se referen, i tornaren a treure los altres del turó de la Creu d'en Orta. Se'n baixaren a la vinya d'en Nohé tras les pedres que hi són en aquell marge, i d'allí estant s'escopetejaren ab los de dalt del turó. D'aqueixa manera passaren cosa d'una hora i mitja, i després anaren desfilant a poc a poc, i retirant dret a casa Sala, i dret en Arenys de Vall. En lo mateix temps los de l'altra part també s'escopetejaren, retirant-se pel Puig i dret a Casa Jalpí, i marxaren dret a Arenys de vall.

Lo que més és de ponderar, que en tota l'avançada d'en Armengol, no hi morí ningun home de la sua part, sinó tan solament hi hagué un nafrat; i los del destacament n'hi quedaren alguns de morts, i de nafrats molts. A l'altra part hi hagué dos o tres nafrats de miquelets sens haver-n'hi ningun de mort, i dels altres també hi hagué alguns morts i molts nafrats. De tal manera que després se digué que entre morts i nafrats, passaven de dos-cents.

NOTES:

1.- La importància dels fets que va viure Catalunya els anys 1713 i 1714 van motivar que Francesc Bellsolell de la Torre fes uns relats molt més detallats al dietari de la família. Aquestes anotacions de diverses generacions van ser recollides per Josep Maria Pons i Guri a "Memòries de la Casa Bellsolell de la Torre". La regidoria de Cultura d'Arenys de Munt va publicar l'any 1981 els textos corresponents als anys 1713-14 en una publicació titulada "La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt".

2.- A la transcripció de Bellsolell s'han afegit notes marcades entre [ ] per facilitar la lectura

3.- La fotografia és de @aveure a Instagram