Sant Pol, la manta i la gent berganta!

Sant Pol ha commemorat -aquest cap de setmana-  el seu particular Tricentenari , la destrucció i la crema del poble per les tropes borbòniques. Uns fets que en el cas de Sant Pol han pres un simbolisme molt especial perquè ha estat el moment per rellegir la història i retrobar el sentit i capgirar el sentiment local cap a la dita "Sant Pol quina hora és?" i els malnom que arrossegava la població. 

"Sant Pol, la manta i la gent berganta!" és l'altre insult amb qual han conviscut generacions de santpolencs i que  el seu origen és un exemple ben clar de que la Guerra de Successió també va ser molt crua més enllà de les muralles de Barcelona.
 

Cap prohom, ni alcalde llumeneres, va tenir la pensada de posar una teuladeta per protegir el nou rellotge de sol. Eren les mateixes tropes borbòniques que havien arrasat el poble i enderrocat el campanar qui feien befa dels veïns de Sant Pol, la majoria dels quals durant mesos van viure a la platja “sota mantes” perquè els soldats no els deixaven tornar a casa. 

L'incendi de Sant Pol va ser la represàlia final de les tropes borbòniques que havien anat de corcoll des del dia 30 de gener que van arribar les tropes d'Ermengol Amill a la Marina. Convertir el pobles i les propietats en cendres va esdevenir la màxima expressió de la guerra. Així ho comenta i destaca el pagès de Santa Sussana, Francesc Gelat, a les seves memòries:

" Lo primer lloch que cremaren fou Manresa [agost 1713] i després segudament moltes altres, que segons dían, foren Muià, Castelltarsol, Caldas de Montbull, Sant Ipòlit, Arbúsias, Sant Pol. I lo de Sant Pol fou d'esta manera: que vinguéran los voluntaris i preguéran una poca de guarnició que i avia de castellans i ells s'i féran forts. I al ca de uns vuit dias vingué un gran destacament de castllans i per mar dos galeras i dos o tres fragatas i, ab sinch o sis oras, lo prenguéran [els voluntaris prengueren Sant Pol el 31 de gener i les forces de Felip V el recuperaren el 15 de febrer].
I executaren tant gran rigor, robant tot quan trobaren, i posaren foch que à durat dos o tres dies lo foch, qu-és estat la més gran llastima del mónt, que tant solament an quedat deo o dotsa cases senceras, i [a] altres llochs que sols lo sentir-o a dir causa terror. "

La crema de Sant Pol va trasbalsar tota la comarca. Així queda palès també a les Memòries de Francesc Bellsolell de la Torre d'Arenys de Munt. Es especialment interessant el detall que fa aquesta crònica de l'anada cap a Sant Pol de les tropes borbòniques de Sant Celoni, que deixen el seu camí marcat per la destrucció dels principals masos del Montnegre i la Vallata que troben.

" En Sant Pol, lo dia de Santa Eulàlia [12 de febrer de 1714”,  a on hi havia quedat cosa de seixanta homens dels d'en Ermengol, al cap de vint-i-quatre hores se rendiren presoners de guerra, a on hi anaren també dos galeres de part d'Espanya que havien vingut ab una partida de vaixells que havien llogat. Portaren una partida de gent i pertretxos de guerra. Lo mateix dia que los d'assí se n'anaren de Sant Pol, los de Sant Celoni també hi anaren passant per Vallgorguina, dret al Collsacreu, després per la Plana de les Bruixes, dret a casa d'en Maresma; i per Sant Iscle, a on saquejaren la major part de les cases, exceptat les més apartades, fins a la casa d'en Pera, i hi cremaren set o vuit cases, com és la casa d'en Maresma, d'en Vives de la Cortada, tres germans de casa en Pera que tenien casa cerca la casa d'en Pere, part de la casa d'en Perera, part de la casa d'en Lluís Domènec, i la casa d'en Bosc. Després se n'anaren en Sant Pol a ajuntar-se ab los altres, i després de ser rendit saquejaren les cases, a on hi trobaren molta cosa. Després cremaren totes les cases de dit poble de Sant Pol."

Enhorabona a la gent berganta de Sant Pol que ja sabíem que no eren ni brétols, ni males persones. Que el mal nom els donessin els ocupants i que fos  amb foc i sang segur que dóna més mèrit al fet. Felicitats per haver aixecat la manta i pel magnífic espectacle de commemoració que va escenificar tot el poble. Donec perficiam!