Si fa o no fa com ara...

Avui us vull parlar de mi. Després d'uns dies de la crítica sobre la tasca informativa de Vilaweb-Arenys que va fer Xavier Febrer a la llista d'arenyautes em decideixo a escriure. Tot i que potser alguns ja sabreu del que parlo us faig a mans, en un document adjunt, el seu comentari perquè sense ell no té sentit la meva reflexió. També adjunto, en el document, la resposta que com a Vilaweb-Arenys vaig donar a la crítica.

Més enllà d'aquest fet, que fins i tot m'atreviria a qualificar d'anecdòtic, voldria compartir amb vosaltres algunes coses que em transporten 4 anys endarrere. En aquells moments jo era cap de redacció de Ràdio Arenys i l' Oriol Ferran plegava com a director per incorporar-se com a nº3 a la llista d' ICV d'Arenys de Mar. El Patronat de la Ràdio em va proposar agafar de manera provisional la direcció de l'emissora fins passades les eleccions i jo ho vaig acceptar.

Hi ha coses que no canvien. L'activitat política era frenètica en aquells moments, si fa o no fa com ara. La pressió a la que ens veiem sotmesos els informadors locals per poder arribar a tot arreu sense ferir susceptibilitats era important, si fa o no fa com ara. Les crítiques eren constants, si fa o no fa com ara. Les insinuacions sobre preferències informatives pel fet de ser amiga de l'Oriol Ferran existien, si fa o no fa com ara (recordo una trobada amb l'actual alcalde, Miquel Rubirola, a casa seva en la que vaig fer-li arribar les notícies relatives a les presentacions de candidats després de rebre diverses queixes de militants de CiU al contestador de la Ràdio, si fa o no fa com les explicacions que he hagut de donar ara al número 2 del PSC, Xavier Febrer). Assumia la meva responsabilitat i la dels meus companys quan es produïen errors, donant la cara i sense amagar el cap sota l'ala, si fa o no fa com ara. La meva passió per la comunicació local era gran, si fa o no fa com ara. La meva independència informativa era la que pot tenir qualsevol persona, tenint en compte que la informació sempre és subjectiva, si fa o no fa com ara.

Però per sort hi ha coses que sí canvien. La manera en com aquestes insinuacions perverses m'afecten, ara he après que un ha de viure tranquil amb sí mateix, i jo per sort estic convençuda de tot allò que faig. Les meves amistats han canviat, no pas les persones sinó el concepte que en tinc d'elles, amb el temps els amics són més amics. I per acabar, l'Oriol Ferran ja no va tercer amb ICV, ara és el cap de llista.

Jo continuaré sent amiga dels meus amics, els d'aquí i els d'allà. Treballaré com fins ara en el món de la comunicació local. Faré el seguiment informatiu d'unes altres eleccions municipals amb el mateix rigor i amb la mateixa il·lusió. Assumiré les errades i celebraré els encerts.

4 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Esperanceta

Sort que sempre hi ha qui

Enviat per Esperanceta el Dm, 17/04/2007 - 17:47

Sort que sempre hi ha qui escriu així com tu Isabel, i espero que sempre. Sort que hi ha gent coherent que entén les coses i sap perdonar errades, i espero que sempre. Sort que la gent que entén la feina que fem els periodistes no es limita (sobretot en temps d'eleccions) a fer de cronòmetres per calcular quant de temps i espai li pertoca a cada partit, i espero que sempre. Sort que després de quatre anys podem emprendre amb la mateixa il·lusió una mateixa feina, que és la de comunicar i informar, seguint els criteris que marquen aquesta professió ara i sempre (malgrat els comentaris d'alguns). Sort que el dia a dia ens permet disfrutar d'això, i espero que sempre.

Sort que cada matí quan ens despertem, sempre tenim coses noves a explicar. Ara i espero que per sempre. I sobretot sort que la vida ens porta a tenir amics i amigues i que diguin el que vulguin els altres, ara i espero que per sempre.

Definició d'amic/a: unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú.

Per si a algú no li queda clar.

Faralai

xfebrer

Em sap greu

Enviat per xfebrer el Dc, 18/04/2007 - 00:12

Isabel,

Em sap greu que el meu escrit et molestés. Probablement, i estic d'acord amb l'Oriol, no l'havia d'haver fet públic, sinó comentar-lo directament. No vull insistir en el tema, perquè en la teva resposta a arenyautes ja vares assumir l'error informatiu. Si que voldria deixar constància que, posteriorment, gent d'altres partits m'han comentat que tenia raó. No sé si en tenia, però en tot cas lamento l'incident.
Jo continuo fidel a Vilaweb, i reconec la tasca que feu per Arenys.

Gràcies.
xavier febrer

Esperanceta

Tancant temes

Enviat per Esperanceta el Dc, 18/04/2007 - 10:22

Xavier,

Jo també dono el tema per tancat perquè crec que després d'haver-ho explicat al meu apunt encara no ens entenem. Evidentment que estem d'acord en l'errada informativa que vam cometre, jo vaig saber disculpar-me per això. Sincerament m'és ben igual que la crítica a aquest fet la fagis en privat o publicament com vas fer, com deia a l'escrit no m'importa assumir els errors. En cap cas m'he sentit molesta per aquest fet. Però em sembla que has passat pàgina al fet important: la insinuació que per part de les persones que tirem endavant Vilaweb-Arenys, la Míriam Farelo i jo mateixa, hi ha una intencionalitat política en aquest fet. Però com bé dius millor avançar, continuem tots treballant per allò que ens motiva.

Una abraçada!

Isabel Artero

@oriolferran

La veritat

Enviat per @oriolferran el Dc, 18/04/2007 - 17:16

Isabel i Míriam.
m'agrada veure que ho porteu amb serenitat i professionalitat.

Una diferència és que hi ha hagut una part que s'ha disculpat i que l'altra que sembla que li costi disculpar-se i insisteix en mantenir-se en la seva veritat. Bones paraules i reconeixement, però encara s'afanya a citar el que "també diuen els altres".... ai, i la pressumpció d'innocècia, i la misericòrdia cristiana?

www.arenyautes.cat/pau-i-bits