Si fa o no fa com ara...

Avui us vull parlar de mi. Després d'uns dies de la crítica sobre la tasca informativa de Vilaweb-Arenys que va fer Xavier Febrer a la llista d'arenyautes em decideixo a escriure. Tot i que potser alguns ja sabreu del que parlo us faig a mans, en un document adjunt, el seu comentari perquè sense ell no té sentit la meva reflexió. També adjunto, en el document, la resposta que com a Vilaweb-Arenys vaig donar a la crítica.

Més enllà d'aquest fet, que fins i tot m'atreviria a qualificar d'anecdòtic, voldria compartir amb vosaltres algunes coses que em transporten 4 anys endarrere. En aquells moments jo era cap de redacció de Ràdio Arenys i l' Oriol Ferran plegava com a director per incorporar-se com a nº3 a la llista d' ICV d'Arenys de Mar. El Patronat de la Ràdio em va proposar agafar de manera provisional la direcció de l'emissora fins passades les eleccions i jo ho vaig acceptar.

Hi ha coses que no canvien. L'activitat política era frenètica en aquells moments, si fa o no fa com ara. La pressió a la que ens veiem sotmesos els informadors locals per poder arribar a tot arreu sense ferir susceptibilitats era important, si fa o no fa com ara. Les crítiques eren constants, si fa o no fa com ara. Les insinuacions sobre preferències informatives pel fet de ser amiga de l'Oriol Ferran existien, si fa o no fa com ara (recordo una trobada amb l'actual alcalde, Miquel Rubirola, a casa seva en la que vaig fer-li arribar les notícies relatives a les presentacions de candidats després de rebre diverses queixes de militants de CiU al contestador de la Ràdio, si fa o no fa com les explicacions que he hagut de donar ara al número 2 del PSC, Xavier Febrer). Assumia la meva responsabilitat i la dels meus companys quan es produïen errors, donant la cara i sense amagar el cap sota l'ala, si fa o no fa com ara. La meva passió per la comunicació local era gran, si fa o no fa com ara. La meva independència informativa era la que pot tenir qualsevol persona, tenint en compte que la informació sempre és subjectiva, si fa o no fa com ara.

Però per sort hi ha coses que sí canvien. La manera en com aquestes insinuacions perverses m'afecten, ara he après que un ha de viure tranquil amb sí mateix, i jo per sort estic convençuda de tot allò que faig. Les meves amistats han canviat, no pas les persones sinó el concepte que en tinc d'elles, amb el temps els amics són més amics. I per acabar, l'Oriol Ferran ja no va tercer amb ICV, ara és el cap de llista.

Jo continuaré sent amiga dels meus amics, els d'aquí i els d'allà. Treballaré com fins ara en el món de la comunicació local. Faré el seguiment informatiu d'unes altres eleccions municipals amb el mateix rigor i amb la mateixa il·lusió. Assumiré les errades i celebraré els encerts.