La bellesa en perill d'extinció, el paó de nit

Alguns dies l’atzar et dóna sorpreses, aquest dia va ser el dijous passat, sopant a casa d'en Joaquim i l'Eli, al Rial de la Serp. Va aparèixer a una llum de la terrassa una maravella de la natura, el petit paó de nit o la papallona de Sant Antoni (Saturnia pavonia). Aquesta arna, papallona nocturna, de 8 cm d’envergadura, és d'una bellesa digne d'una espècie tropical. El que més crida a l’atenció són els quatre ocels que té a cada ala, que tenen la funció de fer creure als seus depredadors (sobretot ocells) que són uns ulls d'un predador més gran.

Com totes les papallones tenen una eruga que s’alimenta voraçment de fulles de diverses plantes, sobretot pruneres, pereres, cirerers... entre d'altres. Aquestes neixen ara a la primavera i creixen fins a la tardor, quan formen una pupa o crisàlida, forma amb la que passarà l'hivern. Està en diapausa, aturada en el seu desenvolupament. Quan surt l’adult, l'imago, a la següent primavera, s’aparellarà i morirà. Aquests adults no tenen sistema digestiu, pel que no es poden alimentar. La femella (com la de la foto) emet unes feromones, unes hormones que actuen a distància, que atraurà al mascle o mascles a varis quilòmetres, que copularan amb ella. Un cop feta la posta moriran deixant una nova generació que repetirà el cicle.

La bellesa és efímera,...