" Lo normal"
Enviat per eulalia el
" Cuénteme que pasó la noche del 3 de marzo con su mujer"
" Pues nada... lo normal...nos discutimos ..."
" ¿ Es cierto que la insultó y amenazó? ¿ Qué le dijo ?"
" Pues nada... lo normal...eres una hija de puta, eres más guarra que tu madre... te voy a rebanar el cuello....lo normal Señoría..."
" Oiga, normal será para usted, en mi vida le he hablado así a nadie yo!", el jutge s'estaba enfadant. En canvi, jo ni m'immutava, per a mi "lo normal" era escoltar aquests tipus de declaracions dia sí, dia també, quan era advocada.
" ¿ Qué quiere que la diga? Los de Sant Roque somos así... es lo normal..."
Exercir durant 15 anys com a advocada penalista m'ha portat grans aprenetatges i un d'ells és no jutjar comportaments i empatitzar amb les persones, que això no vol dir menjar-me amb patates qualsevol realitat que se'm posi per davant.
Tothom té els seus propis valors, principis, experiències, creences, pensaments... tot plegat configura una forma particular de veure el món i moure's a través de la vida, creant realitats concretes. Tots actuem de la millor manera que sabem en base a tot això, i si ho sabessim fer millor, indiscutiblement, ho fariem. No hi ha maneres de veure el món millors que d'altres, cadascú té la seva "propia normalitat".
No es tracta tant de jutjar sino de que cadascú revisi la seva " propia normalitat", i comprovi si " aquesta normalitat" és la més autoresponsable, amorosa, respectuosa, pacífica, harmònica, solidaria.... Si no t'agrada el que rebs, modifica el que emets.
I per a tú, què és la normalitat?
