Les consignacions judicials de rendes

Com que ja m'ha succeït en dues ocasions, m'agradaria aclarir un concepte (probablement desconegut) envers les consignacions judicials de les rendes de lloguers.

Resulta que en les darreres setmanes he atès a dues persones que desitjaven ingressar els diners del lloguer en un compte judicial, perquè l'arrendadora no els agafava o no estava localitzada per contactar-hi. Aquests supòsits solen ésser una estratègia de l'arrendadora per a poder presentar una demanda de desnonament per manca de pagament. No obstant això, la part arrendadora pot defensar-se d'aquestes maniobres de dues formes possibles: mitjançant la consignació notarial (poc emprat pel cost que té) o mitjançant l'expedient de consignació judicial, simple i sense costos, que és sobre allò que em referiré.

En el món del dret hi ha una expressió que diu: “no solament has de tenir raó, sinó que a més a més s'ha de demostrar i cal que te la donin". Per això, l'arrendatari o llogater no solament ha de pagar les rendes a les quals està obligat, sinó que ha de demostrar que ha fet el pagament. Per tant, és convenient realitzar l’abonament mitjançant algun medi fefaent, és a dir, que en deixi constància escrita.

Aquesta darrera possibilitat ens l'ofereix l'article 1176 i següents del Codi Civil, que amb sis articles es defineix l’oferiment de pagament i la consignació. Així és que l’article 1178 indica que la consignació es farà mitjançant dipositar les coses degudes a l’autoritat judicial. Amb aquesta definició, què podem entendre? Doncs que simplement hauríem de presentar-nos en el Jutjat i dir-ho, no? Val a dir en aquest punt que el Codi Civil és una llei substantiva i no adjectiva; en altres paraules, descriu normes però no regula el procediment de com s’ha de desenvolupar cada tràmit. Per exemple, el Codi Penal és una llei substantiva que descriu quins actes humans constituiran una falta o delicte, però no entra en el detall de com es tramitaran els expedients derivats de cada causa; això està contemplat amb detall en la llei d’Enjudiciament Criminal, que és la llei adjectiva o reguladora de procediments o mètodes.

S’hi s’ha pogut comprendre això anterior hom tindrà la convicció, si més no jo, que quan el legislador va preveure l’article 1178 pretenia que qualsevol persona que es presentés en el Jutjat i digués que volia consignar les rendes significaria una declaració de voluntat prou evident per “fer alguna cosa”. Podria ser suficient escriure una simple compareixença amb la manifestació[1], o també presentar un escrit, que representaria en aquest cas una fórmula més avançada i nodrida. Tanmateix, no considero necessari ni just marejar el justiciable dirigint-lo a una gestoria o a un advocat.

Doncs bé, això és amb el que m’he trobat en les dues ocasions que deia al principi. M’han demanat consignar les rendes i, com que jo no tinc competències per fer-ho, vaig dirigir les persones a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà perquè li agafessin una compareixença. Malauradament per a elles i amb sorpresa per a mi, van tornar dient-me que no ho feien, això de la compareixença, ni tenien cap imprès o model de document per emplenar, excusant-se en què ho havien de demanar per escrit i que en tot cas anessin al Col·legi d’Advocats (error o “pilotes fora” per acabar aviat, perquè saben o haurien de saber que la administrativa del Col·legi no podrà ajudar-la ni facilitar-li cap advocat, ja que es tracta de d’un tràmit anomenat de “jurisdicció voluntària”, i per a aquestes gestions no se’n facilita perquè la llei no l’exigeix). Així, doncs, les persones van marxar no sé pas amb quina intenció de solució.

Efectivament, els companys de l’Oficina no estan obligats a fer la compareixença que esmento, ja que no hi ha un reglament específic que ho imposi. Tanmateix i en la meva modesta opinió, penso que els ha calgut una mica més de sensibilitat i professionalitat per a atendre una voluntat evident, en el benentès que no costaria gens de realitzar-los precisament perquè els funcionaris tenim cert marge de maniobra en casos com aquests que exposo, ja que com he dit no existeix una regulació específica. Tanmateix, esmento la professionalitat perquè sovint  —sense apartar-nos del perfil laboral—  podem donar un cop de mà a persones que necessiten d’un mínim de recolzament.

Per tot això anterior he volgut fer un pas endavant i crear un model d’escrit de consignació de rendes, per si arribéssiu a trobar-vos amb alguna situació similar (esperem que mai). El podeu trobar a la web www.synera99.webcindario.com, dins l’apartat Legals. Allí cerqueu on hi diu Consignació de rendes.

Salutacions

Joan Giménez i Cabrillana