Ara fa 100 anys del descubriment del arenyenc més antic

Fa molts anys amb l'escola (he dit fa molts anys), varem visitar l'antic Museu de Geologia de la Ciutadella. Recordo moltes roques i minerals, però una peça em va cridar molt l'atenció... el crani d'un rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) i deia al cartell "trobat a Arenys de Mar". Sorprenent!!!!

Ara anys més tard, fa unes setmanes, he visitat el Museu Blau, hereu de l'antic Museu de Geologia, i... tenen el mateix crani exposat, en un lloc d'honor.

Aquesta magnífica peça paleontològica va ser trobada al rial del Bareu, segons la referència del mateix Museu "a la part alta del carrer de Sant Antoni" al pla de la figuerola, en un talús... on actualment els nostres fills es tiren en el parc Felix Cucurull. Doncs ara farà 100 anys que la Vanguardia va publicar la seva troballa, el 30 de juny de 1914. Just al principi de la Primera Guerra Mundial, un pagés de Can Soler el va trobar. Però no va ser fins el 31 d'Octubre de 1919, que el Museu Martorell, el va adquirir pagant a la família Soler 375 pessetes. És llavors quan es va classificar correctament la troballa. És el primer crani de rinoceront llanut trobat a Catalunya i a més sencer.

El 1921 M. Cazurro i L.M Vidal van arribar a Arenys per visitar el lloc on es a fer la troballa. Ells varen identificar el lloc on es va trobar el crani de rinoceront com a Pleistocé superior, és a dir període que va dels 126.000 fins als 10.000 anys. Això pot semblar molt, però des del punt de vista geològic és fa quatre dies. El màxim d'expansió d’aquesta espècie de rinoceront es va donar fa 30.000 anys, època que podria haver mort el nostre exemplar. De totes maneres els rinoceronts llanuts varen sobreviure fins fa uns 8.000 anys a Sibèria.

El rinoceront llanut era un habitant típic d'Euràsia durant la darrera glaciació i juntament amb d'altres grans mamífers campava per un Arenys... que l'hem d'imaginar amb un clima i vegetació com el que hi ha a l'actual Groenlàndia. Aquests era un animal herbívor magnífic i molt fort pel que segurament tenia pocs enemics naturals. S'ha trobat poques evidències de que els homes primitius cacessin aquesta bèstia, segurament pel risc que la seva caça deuria comportar.

A més el Museu Blau té un ullal de mamut, elefant primitiu, també trobat a Arenys de Mar, però aquesta és una altra història.

Ara passejem Riera a munt Riera avall, però si ho haguéssim fet fa uns milers d'anys ho hauríem fet amb molt de fred i rodejats de grans bèsties, mamuts i rinoceronts.

 Aquest apunt al blog ha estat possible gràcies a la col·laboració d'en Marc Campeny, el Doctor Vicent Vicedo i sobretot per l’ajut de la Neus Ribas. Gràcies a tots ells