Les comunicacions judicials, sota sospita infundada?

Arran d'un missatge que he rebut i que ja va córrer fa un temps, del qual adjunto l'arxiu d'imatge, voldria aclarir alguns conceptes.

 

No és cert, en absolut, que els manaments judicials siguin lliurats per agents de la policia "uniformats i amb cotxe patrulla". Tot al contrari. Les comunicacions judicials arriben generalment per correu ordinari o certificat, segons criteris, i amb força freqüència ens fan anar a les oficines judicials per recollir els comunicats i assabentar-nos del procés. A les poblacions, en el supòsit que sigui necessari dirigir-se al domicili de la persona (un 10% del volum) ho farà un/una agent judicial, "civil" i sense uniformar, i generalment mai no demanen entrar dins del domicili perquè, com fa el carter, el lliurament del comunicat es pot fer perfectament a la porta del domicili. En capitals de província, com Barcelona, el procés és invers; és a dir, la norma general és que el servei anomenat "Servei Comú de Notificacions -SAC-) dugui a terme pràcticament la totalitat de comunicats als justiciables. Aquest servei també és proporcionat per agents judicials civils i sense uniformar. Només un percentatge baix, d'un 5% aproximadament, les comunicacions poden arribar mitjançant agents de la policia. En l'àmbit civil, perquè la persona només es pot localitzar a hores intempestives; i, en l'àmbit penal, perquè la persona no és localitzada en el domicili que expressament va facilitar. Així, doncs, considero que aquest comunicat fa aigües per moltes bandes i no és basat amb coneixement de causa. 

 

Altra cosa és que el seu autor, no identificat per cert, hagi patit alguna incidència o engany i la seva intenció hagi estat d'escampar un missatge d'alerta i protecció. Però hem d'anar en compte perquè, com he explicat abans, la norma general és que els comunicats arriben per funcionaris civils. Si apliquem el suggeriment del missatge podem caure en el risc d'ignorar comunicats reals, que després ens pot perjudicar per caducitats i prescripcions. 

 

Personalment no em consta (ni a Arenys ni dins el meu col·lectiu laboral) que s'hagin produït incidents com els que descriu el comunicat.

 

Entre una posició i l'altra, qui sigui més neguitós pot optar per una postura intermitja. Jo suggeriria no obrir la porta (si és que teniu temors) i preguntar (i apuntar-vos-ho) el número del Jutjat i número del procediment, i manifesteu que us presentareu allí per recollir el comunicat o assabentar-vos del que calgui (article 161 llei d'Enjudiciament Civil).

 

Joan Giménez i Cabrillana

Tramitador processal