TAMBÉ DEPENEM DE DALT
Enviat per Benet Coll el
També depenem de dalt
Enguany fa setanta anys (1944), la Comissió Abat Oliba*, inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré, començà a recaptar fons per l’Entronització de la imatge de la Verge de Montserrat. Aquesta comissió estava formada per un centenar de persones.
Amb aportacions populars d’entitats i parròquies es va impulsar arreu de Catalunya la iniciativa de construir un tron per a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Es dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de totes les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d’actes que culminarien en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril de 1947, a la qual assistiren més de 100.000 persones, i amb una gran senyera desplegada com a dosser, vestint la muntanya. Fou el primer acte d’afirmació catalana de la postguerra.
Avui, davant un futur engrescador, però se'ns dubta no mancat de problemes, hem arribat fins on hem arribat; crec que també depenem de “dalt”, i si un dia tot el poble tornava a emprendre el camí entronitzant a La Moreneta, no estaria de més, que ara el President de la Generalitat, amb membres del govern que bonament el volguessin acompanyar, juntament amb alguns representants de la societat, pugessin a la santa muntanya a fer una Visita Espiritual a la nostra Patrona, presentant-l’hi l’anhel del poble català.
Avui es diu que Europa ha prescindit de Déu, i així va com ens va. Però els cristians sabem que en tots els nostres treballs comptem amb Ell.
Feliç el poble que compti amb Déu, que té el Senyor per Déu. (Sl 33,12)
Perquè ara també depenem de "dalt", perquè tots els esforços se'ns posin de cara i a favor.
- - - - - - - -
Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat escrita per Josep Torres i Bages
I. Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de la salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la Vida. (Avemaria i Glòria)
II. Mare Castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús fill de Déu, obteniu-nos l'honestedat dels costums públics. (Avemaria i Glòria)
III. Profetessa admirable, que beneïreu i lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu que sigui desterrat d'aquest poble vostre l'esperit de maledicció i blasfèmia. (Avemaria i Glòria)
IV. Rosa de caritat, foc que sense cosumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans. (Avemaria i Glòria)
V. Santa Engendredora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu. (Avemaria i Glòria)
VI. Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada. (Avemaria i Gloria)
VII. Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua. (Avemaria i Gloria).
Oració final.
O Déu, vós que concediu tots els béns, i que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per l'excelsa Mare del vostre Fill únic. Feu que, ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la muntanya, que és Crist. Pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.
Nota:
L’Entronització de la imatge de la Verge de Montserrat fou promoguda per la Comisió Abat Oliba.
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré; la Comisió fou presidida per Fèlix Escalas i Chamení i com a secretaris Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima i Bofill, Joan Sagalés i Anglí; l’advocat Josep Benet i Morell impulsor entusiasta, i un centenar de persones entre ells, Alexandre Cirici i Pellicer, Manuel Ibánez i Escofet, Jaume Picas i Guiu, Pere Puig i Quintana, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Jordi Bonet i Armengol, Jaume Carner, Joan Raventós, Anton Cañellas.
(GEC, vol. 5 pàg.394 i vol. 10 pàg.282)
