Arenys de Munt pel Dret a decidir

Ja sabem el resultat de la consulta a Escòcia, també sabem que, sigui quin sigui, Escòcia ha estat la que hi ha guanyat. Encara que el resultat ha estat favorable en un sentit i no en un altre, tenen la sort de conviure en un estat, el Regne Unit, que ens ha donat una vegada més una lliçó de democràtica.

Per això, em permeto transcriure les meves paraules durant l’acte institucional a la plaça de l’Església del nostre poble per la DIADA NACIONAL d’enguany, per la seva actualitat ara mes que mai.

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA MESA PEL DRET A DECIDIR

ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA 2014

Vilatans d’Arenys de Munt,

Segurament, més d’un arenyenc o arenyenca es preguntarà el perquè de la MESA PEL DRET A DECIDIR, com si no disposéssim de plataformes reivindicatives, no només a nivell nacional, sinó també al poble; doncs bé, s’ha fet necessària aquesta mesa per tal de posar en valor l’objectiu final del nostre camí.

Podem celebrar actes civils o polítics, xerrades, conferències, dinars sopars, la V baixa i l’alta... tot el que vulgueu però si no aconseguim que tot el poble de Catalunya pugui i vagi a votar com un sol home, com un sol poble, el proper dia nou de novembre, de poc ens servirà tot el fet.

Senyors i senyores, ja no és l’hora dels personalismes ni de grups ni de partits ni de clubs. Ara és l’hora del PAÍS.

Això, de que som una nació, no n’hi ha prou de dir-ho o escriure-ho, és l’hora de practicar-ho sent una nació de veritat. 

Motius per a la desafecció, no ens en falten. De comparances, tampoc.

Celebrem el TRICENTANARI perquè un onze de setembre, el de 1714, ens arrabassaren les nostres llibertats, amb la força de les armes.

Escòcia i el Regne Unit, a 1707, arribaren a l’acord d’una unió que ara, civilitzadament, admeten replantejar-se.

A nosaltres no se’ns dóna aquesta opció democràtica. El greu és que ni aquesta, ni cap altra.

No cal ara aquí esmentar cap greuge, i això que no ens en manquen, varen començar dient que Catalunya, només celebra les derrotes en tal dia com avui, quan portàvem una estàtua en el lloc del monument de Barcelona, aleshores petita, ja que el franquisme havia tret l’actual monument a Rafel Casanova, amb el rètol que deia  “Ja creixerà”.

Per molts haver arribat a la situació actual almenys ens demostra que amb el monument han crescut moltes altres coses, entre elles la consciencia ciutadana de NACIÓ.

No vull, com ja he dit abans, fer la llista interminable de greuges; però sí que en vull fer constar una de darrera: l’afirmació que ja saben com impedir que puguem democràticament anar a VOTAR.

El govern de l’Estat no busca solucions, sinó que sempre posa pals a les rodes. “Siempre negativo, nunca positivo” com va dir aquell” 

Tampoc hem de tenir por, no ens ha d’atemorir que entrin els tancs per la Diagonal, tampoc posaran una metralladora a Collsacreu ni ha Vallvidrera.

Les seves armes actuals són les de la Senyora Merkel i el seus alumnes avançats del govern central, són l’ofegament econòmic amb les retallades que influeixen en l’estat del benestar que tant ens havia costat d’anar millorant: les nostres pensions, la nostra sanitat, la nostra escola, en definitiva, els nostres serveis a les persones més necessitades. Aquestes poden ser les armes d’avui dia.

Encara que cal estar preparats ja que segons diu el que hi entén: el més greu encara ha de venir. 

Acabo recordant el que he esmentat al principi: la MESA PEL DRET A DECIDIR no té altre objectiu que arribar al nou de novembre i poder VOTAR.

VOTAR tothom, tots els ciutadans i ciutadanes de la Nació Catalana, tant els que vulguin dir NO – NO, com els del SI – NO com els del SI – SI; tothom.

Arenyencs i arenyenques; catalans i catalanes: tal com diu el nostre himne: “Quan convé seguem cadenes”. 

Josep Pruna i Borrell

Octubre 2014