Un grapat de focs, correfocs i balls de diables. Part I

Estrenarem els blogs fent una mica d'història, per posar-nos en situació. Vet aquí una vegada, avui va de correfocs i balls de diables.

 

L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però sembla que deriva del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular (ball parlat, amb parlaments, danses, etc) ha estat via oral. Així doncs, és lògic que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original. La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l'any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc. La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del bé contra el mal. De tota manera apareix la figura del diablot en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té a veure amb l'obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa, i que tothom espera amb delit. 

 

El terme correfoc va néixer dels balls de diables, aproximadament a principis del 1980 a Barcelona, com una manifestació improvitzada i renovada de la festa on la gent, dracs i els diables que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc sense por. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant per la geografia dels Països Catalans. S'ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o processó. En una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme és més lent que en un correfoc. El correfoc és un joc eixordador i captivador, una festa espectacular amb pirotècnia diversa, que es fa per places i carrers de viles, pobles i ciutats. L'objectiu és córrer entremig dels diables, representants de la rauxa, del desgavell i del mal. De vegades els diables no estem sols, anem acompanyats de les bèsties i dracs, bufadors de foc, i d'altres éssers entremaliats. Quan s'acosta Festa Grossa, ens invoquen el diable gros i la seva parella, en Llucifer i la Diablesa. Hi ha colles de foc (amb bèsties), de diables o dimonis i d'espectacles (amb bufadors i malabars de foc). Ens vestim amb teles ignífugues, amb capa i banyes. Les eines que solem dur són un carro que fa de magatzem central del material pirotècnic, una saca, sarró o civader, que és on duen el material els diables, un botafoc o metxa, que permet encendre les carretilles, la maça o forques, que és on es posen les carretilles i altres elements on posar-hi material pirotècnic com el ceptrot, el drac o figura de bestiari o altres elements estàtic o mòbils.

 

I doncs, us ha agradat? a la propera entrada al blog, us explicarem més coses sobre la pirotècnia i les bèsties.

 

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte encara no s'ha fos. QUE EL FOC I LA RAUXA NO PARIN!

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

@oriolferran

Benvingut Socarrimats,

Enviat per @oriolferran el Dg, 30/11/2014 - 17:09

Benvingut Socarrimats,

on millor estareu, més calentons i ben acollits, que entre els blocs dels arenyautes! Esperem anar-vos llegint i trobar-vos pel carrer, sigui ballant sota el foc o amb les magnífiques botifarrades que oferiu.

Oriol