La muntanya la seva llar, l'isard

Aquest cap de setmana he fet una excursió amb raquetes pel Ripollès, i he tingut el plaer de veure en acció un dels animals muntanyencs per excel·lència, l'isard (Rupicabra pyrenaica). Aquest petit bòvid habita als Pirineus, la serralada Cantàbrica i els Apenins italians (aquí en greu perill d’extinció). El seu altre parent proper l'isard dels Alps (Rupicabra rupicabra), es varen separar entre 58.000 i 280.000 anys, just entre les dues darreres glaciacions, la Glaciació de Riss i Glaciació de Würm. Per tant aquest animal que és força freqüent al nostre Pirineu, és un vestigi de quan el clima era més fred. Això explica que estigui tant ben adaptat al medi muntanyenc, molt semblant al que tenia tot el país durant les glaciacions.

Però l'isard va estar a punt de desaparèixer, just a la dècada dels seixanta quan es calcula que només en quedaven un 200 a tot el Pirineu Català. Ara després de la constitució de les RNC (Reserves Nacionals de Caça), l’espècie s’ha recuperat als 9.000 individus actuals. És freqüent a les comarques pirinenques, especialment al Ripollès.

És una espècie típica del pis subalpí, prou desforestat per guanyar superfície de pastures. Es mou entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l’estiu les màximes altituds. A l’hivern es refugia dins el bosc alpí baixant de cota. Prefereix pendents fortes i rocoses on la neu s’acumula poc. Viu entre els 1.000 i 2.800 metres als Pirineus.

És un herbívor que va en ramats de femelles i cries, i s’ajunten amb els mascles durant l’època de zel.

Quan mireu les muntanyes, mireu bé i potser veieu aquest magnífic animal, vestigi de temps que foren més freds.