Existeix el diable?
Enviat per Benet Coll el
Existeix el diable?
.
Un dels majors triomfs de l’esperit maligne seductor, homicida i pare de la mentida, ha estat, i és, fer creure a la multitud que no existeix. Sembla que parlar de l’esperit maligne, és cosa del passat, o si més no la imatge del “dimoni” teatral dels “Pastorets”, sona a novel·la medieval, amb bruixots, calderes, forques i coves de terror.
No obstant això, veiem en el món d’avui clarament l’acció de l’esperit malèfic que es reflecteix en coses terriblement dolentes, espirituals i moltes altres físiques, destrucció, fam, persecucions, violències de tota mena, guerres. Hom es pregunta, quin esperit mou a l’home a què aquest provoqui tant de sofriment als seus consemblants?
.
Tal vegada un dels majors triomfs del “maligne” ha estat fer creure a molts homes que no existeix: d'aquesta manera ha quedat el camí lliure per la seva acció al no estar atents i perdre de vista l’origen del mal en el nostre món, en la nostra vida, en les nostres accions de cada dia, per esbrinar-ho i tenir-el a ratlla, és a dir: No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé. (Rm 12,21)
El Catecisme de l'Església Catòlica, parlant del pecat original ens recorda que al darrere de l'elecció desobedient dels nostres primers pares es troba la serp, una veu seductora, oposada a Déu que, per enveja, els fa caure en la desconfiança al seu Creador i per conseqüència la mort.
.
La supèrbia, i l’enveja: Origen de la rebel·lió.
*Àngel desgraciat. Portador de Llum . Llucifer. Déu et va crear riquíssim de dons i de belleses divines. Tenies la intel·ligència dels esperits escollits. És inconcebible com tu i els teus heu pogut atrevir-vos a un tan estúpid pecat de rebel·lió. “Perquè va voler sotmetre'ns a una prova infinitament humiliant per a nosaltres, esperits altíssims. Una prova inimaginable, digna només d'una revolta”.
“Quina prova?...”
“Ens va imposar un obsequi molt humiliant i inacceptable. Ens va posar enfront del disseny de la creació del món material, de tot el cosmos, per sobre del com us va crear també a vosaltres els homes amb el propòsit d'elevar-vos a la mateixa dignitat a la qual ens havia elevat a nosaltres, i a sobre de tot, la qual cosa va fer desencadenar la nostra revolta: ens va posar davant de l'encarnació del Fill, fet home, revestit d'una naturalesa inferior a la nostra, humana, al qual teníem de retre-l’hi el nostre homenatge i adoració. La nostra intel·ligència es va esbalair. Milions d'àngels acceptaren la seva voluntat. Moltíssims de nosaltres ho vam veure com un afront a la nostra dignitat i ens rebel·lem. El càstig va explotar immediatament. Nosaltres no volem acceptar la nostra condició de criatures, de tenir necessitat d'Ell, d'estar sotmesos a Ell. Ens vam creure autosuficients – i ho érem – de nosaltres mateixos. En aquell rebuig el nostre gest és de revolta.. I en un moment ens trobem com som. La seva condemna va ser sense apel·lació”. Tampoc ens haguérem sotmès a la seva voluntat”. “Nosaltres immediatament hem quedat investits d'un odi immens contra Ell. Un odi implacable, etern. Ens trobem gairebé petrificats, en una maledicció que ha arribat a ser la nostra segona naturalesa.” “Després d'haver-nos expulsats del seu paradís, s'ha venjat destinant al nostre primigeni estat, als éssers més vils, vosaltres els homes, una pasterada d'esperit i de bruta matèria. Ha fet de vosaltres un objecte del seu amor infinit. Va mendicant de vosaltres l'amor que nosaltres li havíem rebutjat. L'amor per vosaltres li ha fet cometre bogeries, fins a humiliar al Fill en el ventre d'una dona. Té l'ambició d'ocupar amb vosaltres els llocs que nosaltres hem deixat buits. Però abans que aconsegueixi això, omplirem el nostre infern amb vosaltres els homes. La venjança que no podem realitzar sobre Ell, la farem amb vosaltres.”
(*“Un exorcista entrevista al diable” Domenico Mondrone,Edizioni PRO SANCTITATE)
.
l’Esperit maligne ronda per tot el món com un animal ferit, tractant d'usar tot el seu poder per sembrar la mentida. És hàbil i intel·ligent, perquè coneix bé als homes. Sap atreure'ls cap al mal, puix és l'única satisfacció que troba en l'eterna derrota de la seva lluita contra Déu. Aquest és el dimoni. Satanàs, el pare de la mentida, l’homicida, el temptador. El que Déu permeti l'activitat diabòlica és un gran misteri, “sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen". (Rm 8,28)". (Rm 8,28)
.
L'infern existeix?
L'infern existeix, vegem el què hi ha escrit a les Sagrades Escriptures:
-Cada festa de lluna nova i cada dissabte, tothom vindrà a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor.
Quan surtin del temple, veuran els cadàvers dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirà ni s'apagarà el foc que els crema.
Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals. (Is 66,23)
.
-Renuncia a tota mena d'orgull, que el foc i els cucs són el càstig de l'impiu. (Sir 7,17)
.
-I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. (Mt 25,30)
.
-¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu. (1 Cor 6,9-10)
.
-Però els covards, els descreguts, els corromputs, els homicides, els immorals, els malèfics, els idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort. (Ap 21,8)
.
-Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials. (Ef 6,12)
.
-Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga. (Lc 3,17)
.
-Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! " Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. (Lc 13,27-28)
.
-Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. (Mt 5,22)
.
-Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. (Mt 7,19)
.
-Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món. (Mt 13,40)
.
-Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern. (Mt 18,8)
.
-I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern. (Mt 18,9)
.
-Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. (Mt 25,41)
.
-Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. (Jn 15,6)
.
Catecisme de l’Església Catòlica
394. L’Escriptura dóna testimoni de la influència nefasta d’aquell que Jesús anomena «homicida des del principi» (Jn 8,44). Fins va intentar de desviar Jesús de la missió rebuda del Pare. «És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu, per destruir les obres del diable» (1Jn 3,8). La més greu en conseqüències d’aquestes obres va ser la seducció enganyosa que va induir l’home a desobeir Déu.
395. Tanmateix el poder de Satanàs no és infinit. No és més que una criatura poderosa, això sí, pel fet de ser un esperit pur, però no passa de criatura. No pot impedir l’edificació del Regne de Déu. Encara que Satanàs actuï en el món per odi contra Déu i el seu Regne en Jesucrist, i ni que la seva acció causi danys terribles -de naturalesa espiritual i, indirectament, també en la natura física-, pel que fa a cada home i a la societat, aquesta acció és permesa per la divina providència que, amb força i amb suavitat, dirigeix la història de l’home i del món. La permissió divina de l’activitat diabòlica és un gran misteri, però «sabem que Déu col·labora en tot per al bé d’aquells qui l’estimen» (Rm 8,28).
.
De dimoni, dimonis, diable i Satanàs, a la Bíblia s’esmenta 143 vegades.
Al Nou Testament i consta 129 vegades.
