Els amics i la política

Som a les portes d'unes eleccions, A la meva vida ja n'he viscut unes quantes i sempre he senti dir que aquestes són les decissives. No cal dir que aquesta vegada també el personal amic que s'hi presenta (i en tinc distribuït en unes quantes llistes) insisteixen en la frase lapidària de que aquestes són importantíssimes. Ho entenc perquè ells masteguen la política amb la dentadura sencera, però jo que sóc un llepafils i que procuro riure'm del mort i del qui el vetlla m'he mirar des de sempre i, segurament per sempre, la poítica des de la barrera.

Jo vull que guanyin els meus! Però qui són els meus? Doncs crec que jo no ho sé pas. Els meus segurament són els que estimo. En unes eleccions locals més que votar les sigles votes les persones, malgrat que arrosseguin un llast que no s'ajusti, ni poc, ni molt, a la teva ideologia. Ah! però tinc ideologia? Sempre he tingut una vocació àcrata que hem porta a opinar amb sornegueria.

Aquest 24 de maig passarà el que hagi de passar. Crec que ningú dels qui es presenti a Arenys obtindrà una majoria absoluta, ni de bon tros. Per tant els pactes posteriors seran necessaris i és aquí on jo vull arribar. Com que no tinc 2 vots i doncs no puc votar a 2 o 3 llistes serà durant el postpart que els meus amics tindran un paper important a resoldre: els paper de les negociacions.

I jo ara m'adreço a ells. Pacteu amb criteri i amb seny. Pacteu amb els principis del fet nacional i el fet social. Pacteu, també una mica pensant en mi. Gràcies estimats amics.