Jaume Català, el bisbe del carrer de la Perera
Enviat per ramonvinyes el
Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar 1835 — Barcelona 1899). Un dels quatre bisbes arenyencs va morir en tal dia com avui essent Bisbe de Barcelona. A Arenys hi té un carrer (des del 9 de juliol del 1900) tot i que a la seva vila també es coneix amb el nom antic de “La Perera”. En aquella mateixa data es va inaugurar un monument, obra de Josep Llimona, dedicat a la seva memòria i que va ser destruït el 1936. En ressalto el suport a Mn Cinto Verdaguer com aquest va escriure en el seu llibre “En defensa pròpia”. Va llegar a l’Ajuntament el seu bastó que el batlle Joaquim Coderch va estrenar el 15 d’agost de 1899.
A l'Enciclopèdia.cat també diu de la seva vida:
Bisbe de Canàries (1878-79), de Cadis (1879-83) i de Barcelona (1883-99). Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota. Bisbe de Cadis (1879), fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa; poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta. Bisbe de Barcelona (1883), durant el seu pontificat foren edificades o restaurades moltes parròquies i creats centres de beneficència; hom acabà també la façana de la catedral. Presidí la coronació de la Mare de Déu de la Mercè i celebrà un important sínode diocesà. Protegí Jacint Verdaguer i fou el primer president de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, creada el 20 de juliol de 1895. Assolí una veritable popularitat, fou defensor dels drets dels obrers i presidí una manifestació popular demanant l’indult d’un caporal condemnat a mort. Amb el seu acord, Tomàs de Boada proposà a Lleó XIII (1899) el seu trasllat i el de la cort pontifícia a Barcelona.
