“Un dels èxits del parc del Montnegre i el Corredor va ser frenar projectes urbanístics”

ANTONI BOMBÍ DIRECTOR DEL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Un biòleg apassionat

Nascut a Arenys de Mar (1957) i veí d'Arenys de Munt, té una estreta relació amb la serralada del Montnegre i el Corredor. Un territori que coneix a fons, sobretot pel que fa a les espècies que hi abunden. Biòleg de professió va entrar a treballar a la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona el 1990 fent tasques d'educació ambiental al Parc del Montseny, on va ser el responsable a l'escola de natura de Santa Fe. El 1996 va ocupar la plaça de biòleg al Parc del Montnegre i el Corredor, on des de fa deu anys n'és el director.

El màxim responsable del parc en destaca el bon estat de conservació

El parc del Montnegre i el Corredor abarca una superfície de 15.015 hectàrees que s'estenen entre el Maresme i el Vallès Oriental. Fa vint i cinc anys es va crear per preservar l'espai de la pressió urbanística. La diversitat del paisatge i la interacció de l'home i ha estat molt present.

El Montnegre i el Corredor es posa com a exemple de paisatge mediterrani sostenible. Tant bé està de salut?

Es tracta d'un paisatge que s'ha explotat molt intensament al llarg dels anys`, però s'ha fet d'una manera respectuosa, sense esgotar els recursos. Tenim un paisatge ben conservat que ha estat canviant per la presència humana. Si mirem imatges antigues, veurem com les vinyes arribaven als cims de les muntanyes.

I ara només veiem pins.

Sí, tenim el bosc en ple creixement. El canvi radical va ser amb l'aparició dels combustibles fòssils. El Montnegre es carbonejava per abastir tota l'àrea metropolitana. Molta gent treballava per fer el carbó fins que es va abandonar l'explotació.

Per això tenim boscos bruts ara que no són rendibles.

L'aprofitament forestal no surt gaire a compte. Tenim la sort d'estar a prop del mar, amb molta humitat que fa créixer els boscos. Un dels nostres actius és l'associació de propietaris forestals que al Montnegre manté una activitat considerable i això ens permet tenir els boscos nets i productius.

Doncs la percepció molts cops no és aquesta.

Hi ha de tot, però no podem obligar els propietaris a associar-se per fer la gestió forestal. Les grans propietats són actives i se'n preocupen. Dins el parc només tenim un 10% de titularitat pública, quan d'altres parcs com ara el de Sant Llorenç del Munt o El Montseny la proporció és molt més alta. Tradicionalment s'han explotat correctament i no es posen en risc el sistemes naturals, al contrari.

Què s'hi extreu avui en dia?

El suro és el més rendible. La llenya d'alzina també és important i les pinyes, tot i l'intrusisme que hi ha amb la recol·lecció. L'explotació al bosc és una mínima part en comparació amb la de fa cent cinquanta anys.

Quin és el valor del parc?

Tenim una massa forestal contínua, superpoblada, i amb un paisatge ben conservat. Aquest bosc continuat a Europa és gairebé impossible de trobar. La diversitat que hi ha és molt important a les dues vessants del Maresme i el Vallès. Ens trobem amb més espècies vegetals que a Anglaterra.

Les dues vessants no tenen res a veure. Al Vallès quedeu eclipsats pel Montseny?

Sempre hem sigut el germà petit del Montseny, però també tenim elements que allà no s'hi adapten tan bé, com ara les rouredes o les avellanoses. La trajectòria del Montseny i el fet d'estar a la mateixa xarxa de parcs ens ha servit de model.

Sense arribar a ser reserva de la biosfera, s'ha protegit com cal el Montnegre?

Ara estem en un moment clau perquè ja fa 25 anys que es va decretar el parc i existeix la voluntat territorial i institucional de renovar el planejament. Si tenim en compte la normativa actual, t'adones que ha quedat obsolet. El que es pretenia en aquell moment era recuperar el bosc i gairebé es posen impediments per incloure espais oberts. Tenim un 95% de massa forestal i el que ens convé ara és guanyar espais oberts per afavorir la diversitat d'espècies animals i vegetals.

I com es fa si queden pocs pagesos i ramaders?

Des del 2005 la xarxa de parcs va signar un conveni amb l'Obra Social de La Caixa per fer actuacions en la conservació i recuperació d'aquests espais. Si tenim la sort que es mantenen els pocs ramaders que hi ha es podrà anar avançant.

Es poden comptar amb els dits de la mà?

N'hi ha pocs i s'han de mimar molt. Sobretot són pastures d'ovelles, però ara hi ha hagut una iniciativa de posar vaques de l'Albera a la vall de Fuirosos. Amb aquests espais oberts, a més d'impulsar el sector primari, s'afavoreix la prevenció d'incendis. Aquest és el nostre punt més fràgil, ja que amb tant de bosc tenim un elevat risc d'incendis. Al llarg dels anys s'hi han destinat molts esforços i campanyes de prevenció. S'ha notat una sensibilització per part de la població, suposo que arran de grans incendis que hi ha hagut.

La creació del parc coincideix amb la proliferació de les urbanitzacions.

Era una urgència perquè els anys 60 i 70 hi havia uns processos urbanístics que si s'haguessin permès s'hauria cobert tot el Maresme d'urbanitzacions. Moltes d'elles, il·legals. Es va anar ràpid a protegir-ho i crec que aquest és un dels èxits del parc: poder frenar aquests projectes urbanístics.

Des de fa temps que hi ha ajuntaments que esperen integrar-se al parc.

Inicialment van ser tretze ajuntaments i d'altres potser per recel al que representava un espai protegit o perquè els propietaris s'hi oposaven en van quedar al marge. Ara ha canviat la mentalitat i s'adonen que formar part del parc és un actiu. Els cinc municipis que s'hi inclourien són Argentona, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna i Calella.

I quan s'hi integraran?

És un procés lent que es va iniciar el 2008 i que comporta modificar el text normatiu i també s'aprofita per revisar els límits. S'ha proposat també la possibilitat de declarar-lo parc natural, perquè fins ara la protecció és la d'un pla especial urbanístic. Els responsables polítics s'han fixat el proper mandat per tenir la documentació a punt perquè la Generalitat hi doni el seu vistiplau.

La marca de parc natural, què comporta?

Els ajuntaments són els que ho han de decidir, però crec que ens convé. Tot i que no hi ha gaire diferència en la gestió, ens pot interessar com a marca i també per l'aportació de recursos i ajuts europeus en què ara no ens podem acollir.

L'ús social del parc no para de créixer. Això us espanta?

Tenim a tocar una ciutat com és Mataró que aporta la major part dels visitants pel costat del Corredor. Els visitants són dels municipis que en formen part i també de Barcelona. A les activitats que s'organitzen hi participen unes 50.000 persones cada any, però n'accedeixen moltes més. L'allau de ciclistes és espectacular i encara ho serà més quan s'abarateixin les bicicletes elèctriques de muntanya, que ja es comencen a veure. S'hauria de regular una normativa més clara per quan es fan activitats col·lectives. Al parc no s'admeten les curses competitives amb vehicles, però es poden mirar de fer compatibles nous usos. S'està treballant amb les entitats excursionistes un manual de bones pràctiques per regular aquests activitats on es mobilitza tanta gent perquè l'impacte al bosc sigui menor.

Està ben senyalitzat, el parc, o es perd gent?

Només passa a l'època dels bolets, que s'ha d'anar a buscar gent, però no perquè estigui mal senyalitzat.

S'aplicarà mai el carnet de boletaire al Montnegre?

M'estranyaria molt. Costaria fer entendre a la gent que un dret adquirit de tota la vida ara es retalli. Seria important anar ensenyant a la gent conductes adequades.

Un dels maldecaps que teniu són els senglars.

És una espècie forestal que a mida que els boscos s'han anat abandonat té molts aglans i els únics depredadors que tenen són els caçadors. Ells fan el que poden però la població s'ha multiplicat i ara és una preocupació per mirar que no es converteixi en una plaga.

El cabirol s'hi ha reintroduït amb èxit.

Tot i que des del parc al principi no ho veiem gaire clar. Es va fer per tenir un recurs cinegètic més i els caçadors mantenen controlades les poblacions que han anat creixent. El cabirol, però, també genera queixes perquè en una època de l'any rasquen les banyes a les plantacions d'arbres.

Com pot afectar el canvi climàtic en el paisatge?

Tindrem climes més àrids però la vegetació mediterrània ja la tenim molt adaptada. Si els boscos no s'exploten podrien patir més la sequera, però amb una bona gestió s'afrontarà.

(Publicat a EL PUNT AVUI. Dimarts, 23 de desembre del 2014)