L'orgull de treballar amb la Khadija

L'ARA ha publicat en la seva edició d'avui un article sobre la presència d'immigrants a les llistes electorals i de manera específica a les candidatures d'ICV on es destaca que no hi tenen un paper testimonial . La Khadija Aghrib, número 5 a la nostra candidatura, és una de les persones que donen la seva opinió i defensa com l'hem escoltar dir i repetir moltes vegades que "calen polítiques inclusives i que en aquest país no hi ha d'haver ciutadans de primera o de segona". La Khadija és per tota la candidatura un exemple de lluita i de voluntat de cooperació amb la comunitat com hem pogut observar aquests dies, fent campanya, per les moltíssimes mostres d'estima que reb arreu on va.

(us reproduïm l'article de l'Ara)

“Els partits utilitzen l’eslògan de la diversitat, però no fan res”
La presència d’immigrants a les llistes electorals encara és residual

La seva presència en les llistes dels partits de cara a les municipals continua sent anecdòtica, sobretot si es té en compte que prop del 17% de la població catalana és immigrant. Tot i així, “es nota una evolució” i els candidats immigrants “han pujat posicions” en els partits respecte als comicis de fa quatre anys, assegura Gustavo Franco, un periodista català d’origen colombià. “En general els partits encara no volen posar persones estrangeres als ajuntaments”, afegeix, i malgrat que sí que apareixen a les llistes electorals, ocupen una posició amb què difícilment obtindran una plaça de regidor.

La immigració encara és un procés recent, si es compara amb altres països europeus, i això fa que encara no s’hagi assolit la plena normalitat. Els estrangers triguen més de 15 anys a poder participar dels comicis, ja sigui votant o presentant-se com a candidats. La participació política és un territori plenament dominat pels autòctons, amb comptades excepcions. Missatges com “Primer els de casa” continuen sense desaparèixer del tot, potser perquè el seu rèdit electoral té molt a veure amb qui pot i qui no pot votar.

“No es tracta només de representar la diversitat cultural, sinó també de trencar la línia divisòria que exclou la població migrant dels espais de poder i fer de les institucions llocs més democràtics i inclusius”. Ho explica Gaby Poblet, coordinadora de la sectorial de migració i ciutadania d’ICV, que el primer diumenge de campanya va organitzar una reunió a Calella amb els 14 candidats d’origen marroquí que els ecosocialistes presenten a les eleccions del 24-M: els ciutadans immigrants que integren les llistes són una seixantena i representen prop del 2% dels candidats del partit.

ICV és una de les formacions que més nascuts a l’estranger suma a les llistes, però els principals partits tenen candidats immigrants. Destaquen els números 13 a la ciutat de Barcelona del PSC, la colombiana Erika Torregrossa, i d’ERC, l’indi Robert Masih. CiU compta amb el dominicà Marlon Manuel Osorio com a número 9 a Bellpuig, i el PP integra el bolivià Miguel Erwin Melgar de número 8 a Sabadell. “Un partit que inclou immigrants és un partit que escolta i que vol representar a tothom”, assegura Poblet. Coincideix amb l’observació Franco, tot i que ell demana que aquestes persones acabin tenint una “influència real” en la política i no se les utilitzi només per fer-s’hi una fotografia o donar una imatge determinada. “La multiculturalitat no és menjar cuscús”, rebla Poblet.

Què és el que porta els immigrants a participar en política? L’ARA ha parlat amb dues dones -tot i que la participació continua sent majoritàriament masculina-: són la pakistanesa Huma Jamsheb, que ocupa el lloc 16 a les llistes de Barcelona en Comú, i la marroquina Khadija Agrip [Aghrib], número 5 per ICV a Arenys de Mar. La primera era doctora en química a la Universitat de Karachi, la segona treballa de mediadora, i totes dues fa anys que formen part del món associatiu de les ciutats on viuen. Amb fills universitaris i les idees clares, trenquen els estereotips que podrien associar-se a una dona provinent de països musulmans. Diuen que la seva vocació de participació i transformació social passa obligatòriament per la política, i lamenten l’escassetat de recursos destinats a integrar la població nouvinguda.

“Fan falta polítiques inclusives. No som ciutadans de segona”, raona Agrip. “Els partits no ens tenen en compte. Utilitzen l’eslògan de la diversitat però no fan res per aplicar una igualtat real”, afegeix Jamsheb. El col·lectiu estranger es queixa que “les portes són cada dia més estretes” i els espais de participació es redueixen. Malgrat les dificultats, la seva confiança en el futur continua intacta. Potser així aconseguiran el seu objectiu, compartit amb qualsevol ciutadà, que els seus fills tinguin un futur millor.

Article i fotografia de Mario Martín