Joan Pau Cantalagrella

Tot i haver canviat el nom del carrer Escolàpies l’any 1916, quatre anys més tard es va intentar retornar-li el nom de Cantalagrella. Van prendre la iniciativa diversos regidors de l’ajuntament esperonats per la lectura d’uns articles de Mn. Josep Palomer apareguts a “La Veu de Catalunya” i a “Arenys i sa comarca” l’any 1919. En aquells articles, M. Josep donava a conèixer, a grans trets, la personalitat i gestes d’en Joan Pau Cantalagrella, qui hauria nascut en aquell carrer, i es mostrava en desacord amb el canvi de determinats noms de carrers de la vila, exhortant l’ajuntament a prendre’n bona nota perquè "ell (l’ajuntament) és qui el poble té encomanada la perpetuació de ses legítimes glòries”. El 24 d’abril de 1920, el consistori acordava per unanimitat retornar el nom de Cantalagrella, lamentant haver-lo canviat uns anys abans. Els veïns s’hi van oposar ràpidament, però l’ajuntament es va mantenir en la seva posició. Aquesta actitud va abocar els propietaris i residents del carrer Escolàpies a interposar un recurs d’alçada davant el governador civil. El 23 d’octubre següent, el governador dictava una providència que declarava nul i sense efecte l’acord de l’ajuntament que havia tornat a posar el nom de Cantalagrella al carrer Escolàpies.