El dia de la bandereta
Enviat per @arxiuhfidelfita el
El 3 de maig, també és el dia de la bandereta del campanar. En realitat, és el dia en què es procedia a la benedicció del terme fixat a resultes de la sentència arbitral de 1599, terme que es va assenyalar el dia 19 de gener d’aquell any. De bon matí, missa i, acabada, processó, en el decurs de la qual es beneïa el terme municipal. Antigament, els llocs on es cantava l’Evangeli i es beneïa el terme en direcció als quatre punts cardinals havien estat a la Pietat, a mig camí de baixada, al carrer d’Avall o bé al Través, i s’acabava al cementiri, és a dir, on avui hi ha la plaça de l’Església. En les darreres ocasions, tot es reduïa a fer-ho sense moure’s de la plaça, simplement anant canviant de direcció. La fotografia que acompanya aquestes ratlles, de Josep M. Pons i Guri, conservada a l’AHFF, és de 1942.
Oblidada la beneïda, ens queda la bandereta del campanar. Les consuetes més antigues de l’església parroquial no en fan cap esment. Però a la de l’any 1844 hi llegim: “en esta profesó de la benedicció del terme, va davant de la creu un noy portant una bandera blanca guarnida ab flos; esta bandera és de tela de granoble, que tindrà de 8 a 10 pams de llarch y té pintada de cada part una creu amb dos chiprés y las armas de Areñs. Tots los anys se va nova, la posan plegada dins del Monument mentras y està lo Santíssim Sagrament y en lo dia de Santa Creu a la tarda la posan al campanà y treuen la vella que, habent estat tot lo any a sol y serena és tota consumida. Esta funció o consuetud és de la més remota antiquitat, però ningú sap lo seu origen, ni se troba ningun escrit. Habent fet jo vàrias indegacions, se me digué que un sacerdot ja vell y molt sabi, doctor en theologia, habia dit que esta funció de la bandera provenia de que en altre temps, cuant la benedicció del terme se feia a la bora del mar, los mariners eran allí ab esta bandera y la entregaban al sagristà per posar-la al campanà per aseñalar lo vent que feya. Això és lo que me és estat dit; ni ho afirmo ni ho nego, però me apar no tindria res de estrany”.
