El primer govern d’Arenys de Mar

El 3 de maig de 1599, es procedia, per primera vegada, a escollir a la sort els representats del govern local d’Arenys de Mar. Uns mesos abans, el 18 de gener, en Gastó de Montcada, marquès d’Aitona i vescomte de Cabrera, senyor jurisdiccional, havia dictat una sentència arbitral que posava fi a les baralles entre les universitats de Sant Martí i Santa Maria d’Arenys. Tot i que els habitants de Santa Maria regien el seu destí separadament dels de Sant Martí des de 1574, amb llicència especial per a poder-se aplegar en universitat seguint el sistema de consell general obert dels caps de casa, formaven una sola parròquia, és a dir, un únic territori, amb obligacions mútues que ni uns ni altres volien o podien complir.

La sentència abocarà a la segregació d’una part d’aquest territori, el que amb el pas del temps serà el terme municipal d’Arenys de Mar, i a sol•licitar del marquès la concessió d’un nou règim de govern. El consell general obert passava a ser restringit, compost per trenta persones; tres jurats formarien l’òrgan executiu, i de la gestió i supervisió econòmica se n’encarregarien el clavari i l’oïdor de comptes. Llevat de l’oïdor de comptes, escollit pel Consell, per a la resta de càrrecs se seguiria el sistema de la insaculació. En cinc bosses diferents (una per al jurat en cap o primer, una per al segon i una altra per al tercer; una quarta bossa per als consellers i una darrera per al clavari) s’havien de posar els noms d’un determinat nombre de veïns considerats idonis per al càrrec. El dia de l’extracció, que havia de fer una mà innocent, es va fixar per al dia 3 de maig de cada any, dia de la Santa Creu. Fins aquell dia, les bosses amb els noms dels candidats eren guardades en una caixa anomenada de les tres claus, instal·lada a l’església