Els cementiris del turó de la Pietat

Tot passejant a l’entorn del cementiri municipal segur que hauran vist unes parets que tanquen parcialment un recinte annex. No són altra cosa que els vestigis del primitiu cementiri que s’hi va habilitar el 1814. La necessitat de construir un cementiri que substituís el que des del segle XVI rebia els cadàvers en un espai immediat a l’església parroquial i que complís amb les prescripcions de la llei de 1787, reiterades el 1804, eren paleses. Els cementiris s’havien de situar en llocs allunyats de la població, ventilats i on fos possible que una ermita preexistent pogués fer les funcions de capella. A Arenys de Mar, el turó de la Pietat, que s’alça sobre el mar a ponent del nucli urbà i que des del segle XVI constituïa un lloc de devoció popular amb una ermita dedicada a la marededéu dels Dolors. Tot i l’ús d’aquell sòl per a l’enterrament de cadàvers des d’aleshores, la compravenda a favor de l’ajuntament no es va materialitzar fins el 27 de novembre de 1816. La construcció d’un nou cementiri entre 1865 i 1867 farà que el de cinquanta anys abans es convertís en cementiri civil o, com era conegut popularment, de dissidents, els que morien fora de la comunió catòlica.