De Sant Roc i el vot de vila

Diu una llegenda local fabricada al segle XX que la diada de Sant Roc -el 16 d'agost- de 1607 ja no hi va haver cap més mort a causa de la pesta que delmava la població. La intercessió sol•licitada a sant Roc, el sant pelegrí i ell mateix empestat, havia estat eficaç. Aleshores, calia complir amb la promesa feta al sant, celebrar la seva diada com si fos diumenge i festa de precepte per sempre més. També s’arregla dient que, finits els efectes de la pesta, s’acordà el vot de vila.

En tot cas, cal desterrar aquestes versions de l’imaginari popular simplement perquè no s’ajusten a la realitat dels fets documentats. Són diverses les fonts que situen el vot de vila força anys abans de 1607. De quan? No coneixem el moment exacte, però, si més no, ens hi podem acostar prou.

La primera referència local que coneixem i s'hi pot relacionar és de 1576, de quan s’autoritza als confrares de Sant Roc a disposar d’un lloc decent a l’església nova en construcció. Es fa esment de la confraria de Sant Roc confessor, vinculada als mestres de cases, o vulgarment dita dels Estrangers, afegint que el sant gaudia d’una singular devoció entre la població de la ribera de mar de Sant Martí d’Arenys. És interessant assenyalar el sector professional que inicialment es vincula amb la confraria i com era coneguda popularment, perquè ens pot estar indicant un culte d’importació francesa directa.

Una altra dada significativa és inclosa en els llibres de comptes de la universitat de Santa Maria d’Arenys de 1611. A l’hora de fer esment de les despeses de la processó de Sant Roc, es fa indicació que la festa era manada per ser vot de vila i venir d’antic. I, quan al 1618 se segueix un procés a la cúria diocesana de Girona en relació amb la ubicació física de la capella de Sant Roc dins de l’església nova, les declaracions dels testimonis són prou clares pel que fa a l’antiguitat de la festa, la devoció al sant i la magnitud de la celebració “com lo dia de la festa major de aquest lloch que•s lo dia abans, ço és lo dia de nostra senyora de Agost”.

Val a dir que, amb anterioritat al vot de vila a sant Zenon i a la recepció del privilegi de fires i mercat que van convertir el 9 de juliol en la “festa major” d’Arenys de Mar, la principal festa local era la diada de la Mare de Déu Assumpta, a la qual era dedicada l’església parroquial, conjuntament amb Sant Anselm, i l’altar major.

Vist tot plegat, l’any 1607 trontolla força. Si a l’any 1611 venia d’antic, hauríem de retrocedir, almenys, els anys d’una generació, que ens situaria a la dècada de 1580 o molt a darreries de la de 1570. Recordem que per acordar un vot de vila cal comptar que s’havia de produir amb posterioritat a l’any 1574, en què la universitat de Santa Maria d’Arenys comença a reunir-se separadament del conjunt de Sant Martí per a decidir sobre els interessos propis de la ribera. Altrament, que el 1576 tinguem documentada la confraria no significa, necessàriament, que el vot de vila ja s’hagués acordat; essent molt recent, el document no en fa cap esment.

Al llarg del segle XVI es té notícia dels efectes de la pesta o de la presa de mesures preventives amb una gran freqüència. A Barcelona, on les sèries documentals tenen menys llacunes, hi ha dades d’aquest tipus gairebé cada any per a la dècada de 1580. I quan a l’any 1575 es recorda al rector de Sant Martí d’Arenys els drets i deures amb l’església sufragània de Santa Maria, es fa esment, de forma genèrica, dels efectes que la mortalitat de la pesta, la fam o la guerra, i la imposició de repartiments, provoquen en l’economia local.

Així doncs, en quin moment situaríem el vot de vila a sant Roc? El 1607, no.

Deixem per a una altra ocasió escriure alguna cosa sobre sant Roc, un sant del qual qui ha dubtes raonables d'haver existit, amb una hagiografia “fabricada”, publicada el 1479, farcida d’anacronismes, de la qual en derivarien la majoria de tradicions que es van difondre a partir del segle XV, darrera del qual culte, però, hi ha un magnífic fenomen d’antropologia cultural.

Bon Sant Roc!