L’«entronque» arenyenc de Manuel Azaña

Es compleixen 75 anys de la mort de Manuel Azaña, president de la II República Espanyola. No havia amagat la seva ascendència arenyenca. Ho explicava així a "Plumas y Palabras", llibre publicat a Madrid l'any 1930: «con un cuarterón de sangre vascongada (la raíz en Elgoibar) y un entronque en Arenys de Mar, soy español como el que más lo sea; pudiera haber sido patagón o samoyedo, pero, en fin, soy español, que no me parece, ni en mal ni en bien, cosa del otro jueves».

L’«entronque» amb Arenys de Mar era un «entronque» especialment sentit per Azaña perquè, en quedar orfe de mare, primer, i de pare, després, amb mig any de diferència només, essent encara una criatura de deu anys, Manuel i els seus germans van anar a viure a casa de l’àvia paterna, Concepció Catarineu i Pujals, d’ascendència arenyenca. Concepció Catarineu va exercir una forta influència sobre Manuel i, per decisió seva, el noi va estudiar Dret intern en un col·legi superior d’El Escorial.

Concepció Catarineu era filla d’Esteve Catarineu i Anglí i de Narcisa Pujals i Bonet o Garriga, depenent de les dades, els quals es van instal·lar a Alcalà de Henares tot just iniciada la dècada de 1820. Val a dir que aquests besavis de Manuel eren arenyencs de naixença, com també ho havien estat els rebesavis. A nivell de quadravis l’origen ja es comença a diversificar.

La causa per la qual el matrimoni format per Esteve Catarineu i Narcisa Pujals, junt amb els cinc fills nascuts a Arenys de Mar entre 1808 i 1819, va emigrar a la ciutat castellana ens és desconeguda. El cert és que en la relació del cadastre per menut de 1818 no hi surt cap esment d’Esteve Catarineu, i, en canvi, hi ha la declaració del seu pare, Joan Catarineu i Fàbregas, el valor líquid dels béns del qual supera els setanta quatre mil rals d’ardit. Els béns avaluats són tres cases al carrer de la Parera, una fàbrica de sabó al carrer d’Avall, un parell de peces de terra i el cens d’una vinya, mentre que les despeses deduïbles són dos censals i tres censos.

El fet que Esteve no aparegui com a posseïdor de béns propis pot ser degut a què o bé viu a aixopluc del pare o bé s’ha traslladat a Alcalà de Henares, bé que aquesta darrera possibilitat no l’eximiria del pagament del cadastre, si fos el cas. El naixement d’un fill el 10 d’abril de 1819 a la vila i el bateig al mateix dia indica que part de la família, o bé tota, encara resideix a la població. En un altre sentit, el registre del bateig al llibre sagramental corresponent informa que Esteve Catarineu, com el seu pare Joan, és comerciant. Ara bé, coneguda l’activitat econòmica de Joan, la fabricació de sabó, podríem especular amb què Esteve es dedicava a la mateixa activitat del pare. El cert és que a Alcalà de Henares, Esteve va fundar una indústria de fabricació de sabó documentada, almenys, des de 1826.

A Alcalà de Henares, la família formada per Esteve i Narcisa fixa la seva residència en una casa del carrer de la Imagen, on anys a venir hi naixeria Manuel. Veïna del mateix carrer era la família Azaña. El veïnatge va acabar en un primer enllaç matrimonial entre la cunyada d’Esteban Azaña Hernández, Joaquina, i el segon fill d’Esteve Catarineu Anglí, Zenon Catarieu i Pujals. Uns anys més tard es reblava el vincle familiar amb un nou matrimoni, el de Gregorio Azaña Rajas, fill d’Esteban Azaña, amb Concepció Catarineu, filla d’Esteve Catarineu i germana petita de Zenon, que ja va néixer a Alcalà de Henares l’any 1822.

Tal com assenyala la bibliografia, s’unien una família de notaris i secretaris d’ajuntament, els Azaña, amb una de fabricants, els Catarineu, ambdues amatents a les oportunitats d’ampliació de patrimoni que oferien les operacions desamortitzadores.

Sigui pel funcionament de la fàbrica de sabó o bé pels beneficis derivats de la participació en el procés desamortitzador, el cert és que d’Alcalà de Henares estant Esteve Catarineu administrarà un patrimoni personal considerable a Arenys de Mar, que no se li havia conegut abans. A més, Esteve s’anirà fent càrrec de les despeses corrents de diversos familiars residents a Arenys de Mar i, fins i tot, passarà pensions mensuals fixes a dues de les seves ties. Aquesta informació es desprèn d’una llibreta i d’un llibre de comptes de la gestió econòmica dels apoderats que actuen en nom d’Esteve Catarineu entre 1822 i 1837, i, a partir de 1838, en nom de la seva vídua i usufructuària, Narcisa, i del seu fill gran i hereu, Joan.

En alguna informació, es dóna a entendre que els immobles del carrer de la Parera que surten al cadastre de 1818 formaven una sola casa, bé que originalment hauria estat formada per quatre solars corresponents a quatre cossos, després reduïts a tres. Val la pena tenir-ho en compte perquè Joaquina Rajas, tia de Gregorio Azaña, marit de Concepció Catarineu, consta com a propietària d’un dels “cossos” del número 41 del carrer de la Parera al Padró de 1875, probablement per herència del seu marit Zenon, mentre que la resta de l’immoble és propietat d’Emmanuel de Prats i Pujals, nebot de Narcisa Pujals i Esteve Catarineu, cosí de Concepció. Aquest conjunt de cossos s’identifiquen avui amb el número 47 del carrer Bisbe Català i qui sap si, originàriament, havien format part de la llar arenyenca de la família Catarineu-Anglí.

La família Catarineu resident a Alcalà de Henares va contribuir econòmicament a la construcció de la capella del Santíssim Sagrament, iniciada el 1844. L’obra va passar per nombroses vicissituds i Mn. Patllari Rodà, rector, va decidir escriure a destacats emigrants arenyencs establerts a Cuba, però també a diverses ciutats catalanes i espanyoles, per a recaptar diners i poder fer front a les despeses. Els Catarineu amb els que va contactar vivien a Barcelona, Igualada, Madrid i Alcalà d’Henares.

Text extret d'un informe elaborat per l'Arxiu Històric Fidel Fita, el mes d'octubre de 2012.

Foto Manuel Azaña: Viquipèdia/Arxiu Las Provincias  1933