L'orgue de Santa Maria d'Arenys

A propòsit de la iniciativa per instal·lar un orgue a l’església parroquial de Santa Maria d’Arenys, val la pena donar alguna dada que completi el que s’exposa a l’article aparegut a L’Agenda d’aquest mateix mes de novembre.

Els llibres de comptes de l’Obra parroquial, informen de despeses relacionades amb el manxador de l’orgue i amb diverses reparacions tot just començat el segle XVII. El més notable d’aquest primer període documentat és l’adquisició d’un “orguenet” al mestre Francesc Fontanals l’any 1645, que s’instal·la en una capella. No obstant això, a l’any següent s’acorda la construcció d’un orgue amb el mestre Francesc Galtaires que, en data 8 de novembre de 1646, es va col·locar sobre l’accés lateral de l’església, el portal petit, no pas sense haver fet abans una valoració de si el seu pes podia malmetre l’estructura de l’edifici. Uns anys més tard, encara s’anaven satisfent despeses relacionades amb la construcció d’aquell orgue, tant amb el mestre Galtaries com amb el mestre Josep Carreras.

A partir del primer terç del segle XVIII les despeses per reparacions i afinaments de l’orgue són freqüents, però, el més rellevant, són les recomposicions que se li fan. La primera, de 1733, deguda al mestre Jacint Galtés. La segona, tenint en compte el contracte signat entre la Junta d’Obra, l’Ajuntament i el mestre Anton Casas el 14 d’octubre de 1765, devia donar com a resultat un orgue gairebé nou ja que l’existent es trobava “inhútil y ab impossibilitat de servir”. El 24 d’octubre de 1803 es documenta una nova recomposició, aleshores contractada amb el mestre constructor Carlos Gaudenzio Recco. S’hi torna el 8 de setembre de 1863, aleshores amb la intervenció del mestre orguener de Barcelona Joan Puig. I, finalment, el 7 de desembre de 1902 s’estrenava un nou orgue, que s’havia encarregat al mestre barceloní d’origen torinès Francesc Teppati, de l’obra del qual encara es conserven sengles exemples a Cervera, Berga, Les Borges Blanques i Pobla de Segur, per esmentar els que encara estan en funcionament. 

Bona part d’aquestes dades han estat extretes de l’obra monumental de Mn. Patllari Rodà, rector, “Notas para el buen régimen de la Yglesia parroquial de Arenys de Mar”, conservades a l’Arxiu Parroquial. Rodà, aplegà en vuit volums manuscrits el més notable de la història de la vila des de l’òptica eclesiàstica, amb una important aportació de documents, tasca que inicià tot just arribat a Arenys de Mar el 1845. Tal com hom deia anys enrere, tant de bo algun dia siguin fàcilment accessibles.

Aleshores, quan Mn. Jordi Ferrer dóna resposta al “Cuestionario de los hechos ocurridos en las parroquias y arciprestazgos de la diòcesis de Gerona con motivo del movimiento nacional de 18 julio de 1936” pel que feia a la parròquia d’Arenys de Mar, a quin orgue es referia quan diu que fou destruït totalment? A l’orgue barroc o bé a l’estrenat el 1902? Val a dir que, a l’hora de fer una valoració econòmica dels objectes destruïts, l’orgue i dos harmòniums varen ser valorats en 60.000 pessetes.

A l’any 1921 s’inicien unes obres d’arranjament de l’església parroquial i de restauració del retaule, dirigides per l’arquitecte Bernardí Martorell. Entre les obres, les obertures laterals de la part superior de la nau central. No sabem si aquesta intervenció va comportar desmuntar l’orgue antic, tenint en compte que n’hi havia un de nou des de 1902. En tot cas, en les imatges fotogràfiques de l’interior de l’església corresponents als darrers anys de la dècada de 1920, l’orgue lateral, situat en la proximitat del portal petit, no és visible.

Acompanyem aquestes ratlles amb un detall de l’orgue barroc, extret de l’única imatge fotogràfica que coneixem, pertanyent a les col·leccions de l’AHFF.