L’Apagallums, el sagristà

En Narcís era el sagristà de la Parròquia de Sant Pancraç, perduda pel barri de Montigalà de Badalona. Era una persona atenta i molt diligent. Apagava i encenia ciris que donava gust —li deien l’Apagallums. Tenia contentes totes les beates. Un bon dia entrà a l’església una mossa jove, morenassa, de bon veure, vaja. El sagristà tocacampanes, que no hi estava fet, se la va ben mirar i remirar. Era a la capella del Sant Cristo Gros resant pietosament. L’Apagallums no li treia l’ull de sobre i a mitja oració me li va dir quatre coses boniques a cau d’orella. La Neus guardà el rosari i es deixà seduir per l’encarregat del temple. No havien passat vint minuts que tots dos, ben agafadets de la mà, anaven discretament darrere l’altar major a rebolcar-se una bona estona. S’hi estimaren amb generositat. Enllestida la feina, ella feu un petó als peus nus del Crist clavat a la fusta, mentre ell acabava de vestir-se a la sagristia. Durant tota la tarda en Narcís s’anava mortificant el pensament. A la seva manera, havia comès un sacrilegi, era terrible el que havia fet. Abans de tancar l’església li calia confessar-se, havia de deslliurar-se d’aquell pes feixuc que el martiritzava. Va anar a buscar Mn. Àngel i li digué que li urgia la confessió. El capellà, amb l’estola morada a sobre, li demanà quin pecat tan greu havia comès: “Mireu, mossèn, ha vingut una mossa jove i morenassa i resant, resant, ens hem conegut i embolicat. Li he proposat d’anar una estona darrere l’altar major per estar més tranquils i íntims i allà ha passat el que ha passat i, doncs, el que segurament us imagineu.” El sacerdot, amb un somriure irònic, li digué: “Caram, Apagallums, què voleu que us digui... us dono l’absolució amb la mà dreta i l’esquerra i, sobretot, us dic que no podíeu haver triat un millor lloc. Jo, aquí mateix, ho he fet un munt de vegades! Perquè dels pecats del piu Nostre Senyor se’n riu!”

PS: Aquest és un dels contes del llibre "Des del balcó de casa" (el llibre el podeu comprar des d'Internet i us l'enviem a casa)