Monstres marins: el rorqual comú

El passat dia 2 davant de Santa Susanna vàrem veure una animal espectacular, el segon més gran del món, el rorqual comú (Balaenoptera physalus). Aquest magnífic animal pota arribar als 21 metres i assolir les setanta tones de pes. A Catalunya és una espècie que migra durat la primavera mentre viatge del Mediterrani sud cap al golf de Lleó i Ligúria, la part més freda i nord de la Mediterrània. A la tardor tornaran cap al sud del Mare Nostrum, prop d'Argèlia, però ara passant per la costa italiana. Aquesta gran balena fa una migració circular anual pel Mediterrani Occidental, a l'hivern el passa al nord de l'Àfrica, on tenen lloc els naixaments de les cries, i els adults dejunen, i a la primavera mares i cries pugen al golf de Lleó on les mares s'alimentaran i alletaran als nadons. Un cop passi mig any aquests es deslleten i es separen de la mare, mentre tornen als seus quarters d'hivern.

 

El rorqual comú és una balena que es va escapar de la caça de balenes tradicional pel fet que nedava més ràpid que els barcos de rem dels arponers dels baleners, i si l'aconseguien arponejar s'enfonsava per ser més densa que l'aigua, pel que la captura es perdia. Això però va canviar fins que als anys 20, els noruecs inventaren el canó amb arpó, muntat a la proa d'un barco i connectat a un tub d'aire comprimit que un cop arponejat, l'inflava d'aire perquè no s'enfonsés. Això va fer que les poblacions d'aquesta espècie davallessin drasticament a tot el món. Al 1986 es va signar una moratòria de la caça de balenes que l'estat espanyol va ratificar, tancant la empresa balenera que encara existia a Galicia, que pertanyia al grup Calvo (us sona?). Aquesta moratòria encara és vigent.

 

Per contra la població Mediterrània mai ha estat caçada comercialment i s'ha constatat que no és rar que en aquest mar hi hagi individus de uns 80 anys (això és rar a l'Atlàntic, on aquesta espècie va ser capturada en gran nombre).

 

El més curiós és que dels animals més grans del món s'alimenta de animals petitíssims, eufiasids (més coneguts per krill) i cupleids (sardines i anxoves).

 

Ara quan miris el mar... pensaràs si és veritat que "el mar és com un desert d'aigua..."?

 

 

3 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Enric Pera

Moltes gràcies enric!!! Ens

Enviat per Enric Pera el Dg, 10/04/2016 - 19:40

Moltes gràcies enric!!! Ens ha agradat molt descobrir que no era una llegenda urbana que les balenes passen per davant de casa. Un mar petit però que sembla que al final serà l'asil d'aquests magnífiques bèsties.

Oriol

Les llises del port semblava

Enviat per Oriol el Dll, 11/04/2016 - 20:50

Les llises del port semblava que havien desaparegut completament sota l'implecable dieta d'hivern dels corbs marins però aquests dies es poden tornar veure cents d'alevins nadant en petites moles per les zones dels llaguts. També sembla que han tornat un grup d''una vintena d'adults de gran tamany que els volten a certa distància. Quin es el seu cicle? Quan triguen a ser ja d'un tamany de 2 pams? Quan tinguis una estona ens fas un apunt de llises? 

enricbadosa

Benvolgut Oriol, és rar que

Enviat per enricbadosa el Dll, 11/04/2016 - 23:37

Benvolgut Oriol, és rar que en un ecositema obert, un depredador, en aquest cas el corb marí, acabi amb una presa, en aquest cas la llisa. Això és el model típic que els ecòleg anomenen Tom i Jerry, on quan la pressa disminueix, successivament ho fa el predador, i un i laltre, s'equilibren.

Dit d'altra forma, hi ha corb marins perquè tenen menjar, peix, sinó, no hi serien.

Per altra banda no tinc ni idea del cicle de les llisses no en tinc ni la més remota idea