On són els rossinyols

 Fa dies que segueixo les cartes creuades a La Vanguardia sobre els rossinyols i el seu presumpte declivi en terres catalanes. Val a dir que m'ha sorprès força perque jo en sento a pertot: tant a la meva comarca maresmenca -on canta en els llocs més humits i en vorades de camí- com en d'altres llocs més frescals i esponerosos, on canta arreu. Arriba a principis d'abril i tan bon punt s'assenta aquí comença a cantar ben fort, amb un cant tan vigorós com discret és el seu plomatge. El rossinyol es troba a gairebé tota Catalunya, amb algunes excepcions comptades a l'Alt Pirineu i al Delta de l'Ebre. La seva abundància baixa a per sobre dels 800 metres i és pràcticament absent a partir dels 1800. També és molt escàs a les zones poc o gens arbrades de la plana de Lleida o del Delta de l'Ebre.

Això no obstant, si fem un cop d'ull a les dades (http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=LUSMEG ) que elabora l'Institut Català d'Ornitologia emprant mètodes diferents (transsectes, prospeccions de territori, etc.) hom veurà que n'hi ha entre 1,7 i 2,6 milions, o sigui que en pertocaria un per a cada 3-4 catalans. També hi veurà que en els darrers 12 anys l'espècie gaudeix d'un lleuger augment moderat, a raó d'un 1% anual -vaja, un 11% d'increment en 11 anys- dada que posaria en entredit la desaparició progressiva de l'espècie. Per sort, no només en tenim un parell de milions sinó que des de fa molts anys ajuden el pagès, tant en la lluita contra les plagues d'insectes com, sobretot, en la determinació del seu calendari anual car com diu la dita: "quan canta el rossinyol, planta el fesol".