“El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714)”
Enviat per @arxiuhfidelfita el
Documents de l’Arxiu Històric Fidel Fita il·lustren el pròleg del catàleg de l’exposició “El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714)”.
El catàleg, difós recentment, aplega materials que van formar part de l’exposició que al llarg del segon semestre de 2014 va anar itinerant per bona part dels pobles de la comarca i que a Arenys de Mar es va poder veure a la sala d’exposicions de la Biblioteca, entre l’11 de novembre i l’1 de desembre de 2014.
Les imatges corresponen al “Libre ahont està continuada la calculació y estimatió dels avers [que] tenen los particulars de la Vila de Arenys...”, també anomenat “Llibre de calculació de les pesas de terra”, un llibre iniciat amb anterioritat al 19 d’agost de 1701, però que en aquella data el Consell de la universitat acorda que servís com a eina per a fer front a l’empobriment econòmic en el que es trobava la hisenda local. De quina manera? El llibre fa una estimació del valor econòmic dels béns immobles que posseeix cada arenyenc a la població, tant dels béns rústecs com dels urbans, i hi afegeix el valor dels censos que cadascun cobra, dedicant un full del llibre o més per a cada propietari. El resultat de l’estimació havia de servir per a adjudicar els imports dels “talls”, el repartiment d’impostos i contribucions entre les persones habitants a Arenys de Mar amb equitat i sense arbitrarietat. L’aplicació d’aquests talls, tot i ser puntual, podia tenir una durada d’anys, cinc, deu, quinze, per no fer l’acció tant costosa però també per a recaptar durant més temps. Encara que ens pugui semblar estrany, se seguia el criteri “que qui té més crescut número de béns, suporte major càrrech de la universitat, com qui’n té menos que tinga també menor càrrach”. D’alguna manera, el llibre segueix els coneguts llibres d’estimes medievals, però sense descendir als béns mobles i sense fer esment, almenys en el llibre, dels criteris seguits per a l’estimació.
L’endeutament de la universitat s’evidencia al llarg de tot el període de la guerra, ve d’abans i el depassa: crèdits, lleves, sometents, allotjaments...; i queda reflectit en el ritme dels pagaments de les obres del retaule de l’altar major: tres anys per a construir la seva arquitectura, dotze per a pagar-la.