Burkinis mentals
Enviat per alexacero el
Jo m'estimo més posar el focus en allò que passa quan entren en confrontació el dogmatisme i el seu contrari.
Les religions i totes les seves variants adaptades a les necessitats de les estructures de poder amb la finalitat de sotmetre a les persones, són necessàriament dogmàtiques, vol dir que allò que diu aquell que s'erigeix com a intèrpret de la voluntat divina a la Terra és inqüestionable i indiscutible, és dogma, per tant, s'imposa.
A Europa fa pocs segles, amb un cost important en vides humanes, la religió ha passat a l'àmbit estrictament personal, la llibertat de creences és un dret fonamental, però es deslliga de la funció política, doncs la llibertat de consciència i de les idees polítiques també són drets fonamentals. Llibertat de consciència i Estat teocràtic son incompatibles.
Quan ja pensàvem que aquest debat estava superat, la creixent presència de població musulmana a l'Europa laica pressiona per que, brandant l'argument de la llibertat i el respecte, es comenci a privar d'aquesta llibertat primer a les dones musulmanes residents a Europa i després s'anirà escampant a altres sectors com una taca d'oli. Ja ho hem vist.
L'adogmatisme laic fill de la inèrcia i no de les conviccions personals, fa el fals raonament de que la llibertat és un valor que cal defensar cegament i és un error. La tolerància inconscient sempre té les de perdre davant de la intolerància integrista (de la classe que sigui).
La tolerància i el respecte son valors irrenunciables, cal respectar la diversitat quasi sense limitacions, només UNA: zero tolerància amb els intolerants, perquè el seu objectiu és imposar, és acabar amb la llibertat. Fer els ulls grossos amb aquesta qüestió és comprometre fatalment allò que ens fa humans i el somni pel qual els nostres avantpassats van donar la vida.