El retrat de Carles IV

El 21 d'octubre de 1802, el rei Carles IV va passar la nit a Arenys de Mar, seguint el camí cap a Girona l’endemà a primeres hores de la tarda. Uns dies més tard, el 27 d’octubre, va tornar a fer nit a Arenys de Mar de retorn de Figueres i Girona amb destinació a Barcelona. Un retrat del rei va ser a la Casa Gran fins l'estiu de 1936 que va ser cremat. Un segle abans el retrat real ja havia patit una agressió (o accident fortuït) que li havia deixat una marca visible al mig de la reial cara.

Un retrat i molta literatura.

Hom s’ha interessat per saber si el retrat de Carles IV reproduït és aquell al qual es referia Mn. Josep Palomer, víctima d’una agressió. El cert és que sí. Ara bé, cal matisar-ho una mica, ja que Mn. Palomer fou un magnífic narrador d’històries que han assolit la categoria de fets “documentats”.

La segona edició de l’«Oda a Arenys de Mar» del Pare Lluís M. de Valls, editada l’any 1917, inclou unes extenses notes històriques de la vila que foren de gran utilitat pel conjunt de la població, tant per la manera de presentar-les com per la difusió que es va donar a l’obra. 

El P. Valls, en una entrada de les notes històriques de l’Oda titulada «Lo retrat de Carles IV», retreu un episodi que s’hauria viscut a Arenys de Mar coincidint amb el Carnaval de 1802. Un augment de les imposicions a la que se sotmetia la població hauria estat la causa d’una irada reacció del batlle interí d’aleshores, Jaume Calbetó Terrades, en contra del rei i del ministre Godoy fins el punt que, davant dels convilatans aplegats a l’ajuntament, hauria tallat el retrat del rei amb un espasí.
 

El P. Vall diu extreure aquest episodi d’un «Cronicón de fechos en el reynado de Carlos IV» del qual confesso no conèixer cap exemplar. Ja aleshores, el P. Valls posà en dubte la versemblança del fet i/o de la font, i , tal com exposa a l’Oda, preguntà als descendents del protagonista si la tradició familiar havia conservat una altra versió dels fets en els 115 anys transcorreguts. La resposta treu importància a l’episodi, deixant-lo com una cosa anecdòtica i no del tot pública.
 

Paral·lelament a la publicació del P. Valls, Mn. Palomer publica «Anècdotes arenyenques» el mateix any 1917. Basant-se en el mateix text de l’Oda però sense transcriure’n ni una sola frase, construeix un relat que titula «Un regicidi en “efígie”» on tracta de l’episodi del retrat i de la visita del rei del mes d’octubre. Palomer no fa esment del nom del batlle, que el text del cronicó que el P. Valls transcriu l’identifica clarament.
 

En canvi, uns anys més tard, Mn. Palomer dedica una entrada al protagonista dels fets a “Siluetes d’arenyencs. La història d’Arenys de Mar a través de biografies”, que aplega el 1947 en quatre volums de textos mecanografiats i veu la llum de la impremta el 1993 per iniciativa de la Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961). Tot i que l’interès d’aquell moment se centra en Jaume Calbetó Terrades, ara sí identificat amb el batlle, parla de l’episodi del quadre, reprodueix el text transcrit pel P. Valls extret del cronicó, fa les mateixes observacions que ja havia fet Valls i, fins i tot, esmenta la mateixa actitud de la família en relació amb el fet.
 

No sembla que Mn. Palomer hagués tingut accés directe al cronicó. Per bé que en coneix el contingut el 1917, no dóna els detalls del P. Valls i fa una posada en escena que no s’ajusta al text que Valls transcriu. Tampoc no sabem l’abast de l’accés que hi pogué tenir el P. Valls. 
 

Però, el més interessant de tot plegat, és que d’aquest cronicó hom no en coneix res llevat d’aquestes referències. I qui el degué escriure, li faltava una mica d’informació. Només dos detalls.
 

El batlle d’aleshores, per definició substitut i no pas interí, era en Ponç Gualba, autoritat delegada del batlle natural, per això substitut, qui alhora ho era del senyor jurisdiccional, el duc de Medinaceli. Cap membre de l’ajuntament responia al nom de Jaume Calbetó. Per altra banda, llegim que Jaume Calbetó Terrades hauria nascut l’any 1777. L’únic Calbetó que neix a Arenys de Mar el 1777 és una noia, que li seria germana, Maria, el 24 de març. Cap Jaume, aquells anys, llevat d’un germà de la Maria, en Miquel, que de segon nom es diu Jaume però que va néixer el 9 d’octubre de 1780.
 

I l’esquinç al rostre mateix del rei, en sentit vertical, de l’ull dret a la barbeta? Ja ni tan sols el podem examinar per a determinar si va ser fet per una arma de tall o degut a algun accident fortuït. 
 

Si heu arribat fins aquí, gràcies per l'esforç.