44 (b)
Enviat per waropa el
Carta als meus fills
Avui escriuré tòpics. Afirmacions que molta gent ha fet, ha dit. No conec ningú que gosi dir que el seu error més gran ha estat tenir fills.
Per a mi, va ser, la millor decisió. Va ser com clicar un interruptor intern que no sabies que existia. Tenir fills ha estat l’explosió de la tendresa que no gosava deixar-se anar. Obrir els ulls, cada matí, amb l’anhel de tornar a veure cada pam del petit cos. Ballar amb la innocència, gaudir de cada gest que sembla nou però és antic. Alimentar-me amb els vostres petons i fer-ne molts. Viure d’abraçades que escalfen més que un calefactor. I aprendre. Aprendre-ho tot de nou de la vostra mà. Guies incansables. Aventurers golafres. Jugadors eterns d’imaginació incommensurable. Personatges que entren als llocs sense preguntar, ni trucar. Monstres que invadiu cada segon del meu temps, cada part del meu cos.
Perdoneu-me si no ho faig bé, però no permeteu que no m’esforci a cuidar-vos, cada dia, cada hora. Que en cada etapa del vostre creixement sapiguem estar al lloc que ens pertoca. Que avui som referent i demà serem mares ‘simplement’. Però deixeu-me ser-ho per sempre més.
