Per gentilesa
Enviat per @miquelcolomert el
Sembla que hagi de ser molt fàcil mostrar-se agraït, donar les gràcies, quan ens han fet un favor, quan ens han facilitat un servei o quan, senzillament, hi ha persones que es recorden de nosaltres el dia que fem anys -moltes gràcies, en vida teva/vostra- o també en el de l’onomàstica. Per gentilesa. El que es veu, però, és que n’hi ha molts que ho deuen considerar la mar de difícil. I més com més va. Potser és que de manera subconscient, o fins i tot inconscient, l’orgull se’ls rebel·la davant la idea -del tot equivocada- que es tracta d’una obligació i no pas d’un reconeixement amable. Bonhomia.
Temps, pel que sembla, de pessebres laics que, precisament, no són pas d’agrair. Oxímoron flagrant. Si és pessebre, no pot ser laic. Si és laic, no pot ser pessebre. Exactament igual que les persones que els propugnen i els exposen en relació al seu pas per la vida. Contradicció immensa i omnímoda. Cul-de-sac.
