Dia mundial contra el càncer?

No és només un dissabte o un dia (qualsevol) contra el càncer. És cada dia que passa. Cada cas diagnosticat. Cada cas amb una esperança. Cada pacient que ha sobreviscut i conviscut amb el càncer.

Hi ha persones que no van superar la malaltia, però hi ha molta altra gent que l'ha superat. Per ells i elles, la nostra lluita continua.

Aquest és el compromís amb el que convisc des de fa sis anys. La meva germana Laura va morir a conseqüència d'un càncer, dels que es reprodueixen i es tornen molt més agressius (si és que es pot ser més agressiu).

L'esperança s'allunya. La por envaeix tot l'ambient. Incertesa, plors, tremolors, pal·lidesa. Negre, tot negre, més fosc que la nit.

Pels que ens quedem no ens queda cap més remei que continuar. Només faltaria, no ens permetem viure dins el pou i ressorgim. 

Amb aquest ressorgir comença la lluita, minúscula i invisible, de fer i desfer coses per a poder investigar què i com es desenvolupa el càncer. Sigui del que sigui.

Jo lluito (a la meva manera) perquè els professionals puguin fer la seva gran feina: investigar, trobar cures, donar solucions, avançar!

El meu compromís, per la Laura, l'Àlex, l'Ivan, en Ramon, l'Eduardo, l'Ainoa, en Fidel, la Remei...