Rap d'Arenys

Del tot a favor que hi hagi turisme. I com més millor. Sort n’hi ha hagut i sort n’hi ha. Ara, això sí: una cosa ben diferent és fer el turista, anar-te’n a fer de turista. El turista és, en general, un ésser que no se sent ferit per res del que veu. Mot del Vila, aquest dematí. Mot en el sentit d’aquell marge artificial que es fa per conduir un rec. Mot del Vila (de l’hotel Vila Arenys), restaurant que ha servit per presentar en societat el #rapdarenys. Rap i gamba (d’Arenys, esclar) a la planxa i en un llit de crema de porros, puré de pèsols i unes gotes d’oli de gamba. Plat esplèndid i deliciós que a partir d’avui mateix 12 restaurants de la vila incorporen ja a la carta d’aquest estiu. I el fet és que hi havia més coses, naturalment. Noies hermoses, per exemple. Pensava que n’hi ha prou amb segons quina noia se’t presenti per desmuntar les hipòtesis de la teva vida. Una casa on hauries volgut viure, un país on t’hauria agradat néixer i un altre, aquest mateix, on voldries morir-te. Les autoritats han presidit l’acte, l’alcaldessa Moreno i regidors diversos. El xef, Toni Sànchez, que amb la col·laboració del també xef Joan Majó, han explicat la recepta i han acceptat després preguntes de la premsa, una de les quals feta en castellà i contestada -cosa que no tinc mai manera d’entendre- també en castellà. No ho entenc, de veritat que no ho entenc. Bé, una quarantena de persones al voltant de la taula i la degustació tan plaent i amb tothom mirant de mastegar amb la màxima cura i elegància possible de manera que quan les mirades d’uns es creuïn amb les dels altres es produeixi aquella certa tristesa de no poder conversar perquè el mastegar de les mandíbules tornaria gairebé obscena qualsevol cosa que volguéssim dir-nos. Mirades, doncs, cap a les noies guapes més que no pas cap a les altres, que no serveixen sinó de companatge, mal m'està dir-ho. Mirades, en fi, que van des del cap fins als peus i després al revés. I tot per tal d’entendre, comparar, decidir. La gran dificultat de decidir. I no saps pas fins a quin punt t’estic agraït, Oriol benvolgut.